El Cant dels Ocells de cada dia

De fa una colla de dies –segurament massa- que cada vesprada a la Plaça de la Vila, amb una puntualitat rigorosa, just quan del campanar cauen els dos quarts de vuit, assisteixo a la cantada col·lectiva del Cant dels ocells.

La idea va néixer a Sant Fruitós de Bages com homenatge als polítics que sofreixen injustament presó i exili. Aquesta iniciativa sorgida del centre de Catalunya es va anar escampant com una taca d’oli arreu del Principat. Avui em consta que tal actuació/participació d’aquest dolç cant ocellaire es fa en un nombre important de viles i ciutats, també a les Illes i a capitals europees. Jo, com a testimoni diari que sóc, quedo del tot impressionat que després de més de cent dies cada vespre ens reunim al davant de la Casa del poble una munió considerable d’arenyencs disposats primer, a refilar el cant anònim popularitzat i internacionalitzat pel mestre Casals i, després cridant aquell “Llibertat presos polítics!” que surt del cor i, sobretot, surt de l’ànima.

No recordo ni un sol dia sense cap músic i no recordo ni un sol dia sense un mínim d’una trentena llarga de persones, que amb respectuós silenci, escoltem les notes abrigats per les porxades de l’edifici municipal. Les flautes, guitarres, acordions, violins, saxos i trompetes… es a dir en David, en Dídac, en Pedro, les Annes, el petit Jan i la pelroja Laia, els fills de les germanes Sancho, la Berna , la Cèlia i tants d’altres “músics per la llibertat”. L’Oriol s’encarrega cada dia de fer una senzilla escenografia amb el simbòlic llaç groc i la Rosa i en Badó són qui reparteixen els cartells exigint la sempre merescuda llibertat de tots plegats.

Feia temps que no signava cap escrit a arenyautes –suposo que necessitava unes vacances- però el fet que ara us comento es mereix l’esforç i sobretot reclama publicitat. Es gravíssim que en una Espanya pretesament democràtica hi hagin presos polítics, per més que des de Madrid intentin dissimular i explicar-nos, mentida sobre mentida, que la democràcia espanyola es envejable i de primera divisió. No hi ha dubte que el govern de l’Estat ens persegueix a tort i a dret, aplicant damunt el nostre poble català unes lleis que ni la seva pròpia Constitució contempla.

Desconec com acabarà tot plegat. Avui em sento animat perquè em sembla que estem “a un pam de la independència”, que diría l’amic Partal. I, demà em desmoralitzo perquè veig que tot se’n va pel pedregar. La gent del Govern Central són males persones –això ho tinc clar- i els d’aquí no ho hem acabat de fer del tot bé. Massa sovint hi ha personalismes, ganes de figurar, afany de protagonisme i no sembla que hi hagi ningú disposat a cedir ni cinc, a favor de l’altre. Ja se que els partits polítics són l'essència de la democràcia però vegades aquests mateixos partits fan més mal que be, en picabaralles absurdes i estèrils. Us deia fa un instant que no se com acabarà tot plegat i es ben cert. No en tinc ni idea, ni m’ho se imaginar, però el que és urgent de veritat es que els castigats i represaliats, els que son tancats a la presó i exiliats obtinguin llibertat de moviment i això equival a llibertat de pensaments.

I, si cada dia entonant aquest Cant dels ocells aconseguim remoure alguna consciencia ja es molt i, benvinguda sigui la cantata! M’agradaria aprofitar l’espai per convidar-vos a participar-hi i com que em temo que la cosa va per llarg em sembla que falten veus per aconseguir aquest objectiu que perseguim: la Llibertat!