La caserna dels carabiners

Consumat l’enderrocament de la caserna dels carrabiners, fem aportació d’algunes dades del context de la seva construcció.

Era una reivindicació que venia de lluny, la de disposar d’una casa caserna. Els seus efectius es trobaven dispersats per un nombre variable d'immobles dins de la població, en ocasions més o menys propers els uns dels altres, amb constants canvis en el nombre dels efectius i trasllats freqüents del lloc d'habitatge i situacions anòmales, com la de 1920 en què el cos era format per dos únics carrabiners que, tot i mantenir ambdues famílies a la població, ells se’n trobaven absents. Fins entorn de 1922/23 no la varen veure satisfeta en un immoble que va permetre, inicialment, donar aixopluc a un oficial de cavalleria, un caporal de cavalleria, vuit carabiners i dos militars que, junt amb les famílies, sumaven 53 persones segons dades del Padró d’habitants de 1925.

Des de principis de 1917 hi havia un projecte, elaborat per la Comandància del Cos de Carrabiners, per a construir una "caseta" que servís per a l'allotjament de la força destinada a la vila. Però no es disposava de terreny on poder-la construir. Per això, el 9 de febrer d'aquell any, la comandància de Barcelona s'adreçà a l'alcalde perquè l'Ajuntament els cedís un terreny. Fins i tot sabien quin volien: “El Astillero”, la zona de l’antiga mestrança a tocar el rial del Bareu. En cas que la proposta els semblés bé, necessitaven còpia de l'acta de la sessió del consistori en què es prengués l'acord. En sessió ordinària del dia 14, atès que la realització del projecte seria en benefici de la vila, s'acordà prendre en consideració el que es demanava i que la comissió d'Hisenda examinés els documents pels quals el terreny esmentat era de propietat municipal, i com s'hauria de procedir per a la seva cessió.

La comissió d'Hisenda lliurà el seu informe en data de 10 d'abril. Examinada la documentació, no es trobà cap títol de propietat que afectés el terreny, per a la qual cosa se sol·licità la seva inscripció al Registre de la Propietat del Partit.

El 20 de juny, l'alcalde, complint l'acord municipal, va inscriure el terreny anomenat “El Astillero” a favor del municipi, part del qual s’acordà, en principi, cedir-lo al cos de Carrabiners amb la finalitat d'edificar-hi una caserna. Perquè això esdevingués un fet calia acordar els termes en què es faria la cessió. I s'acordà:
1r.- Cedir al cos de Carrabiners la part del terreny anomenada “El Astillero”, de propietat municipal, del que se’n dona els límits i les afrontacions. La cessió és amb l'única finalitat i condició que el cos de Carrabiners hi edifiqui una caserna per a l'allotjament dels seus efectius a la vila. Les obres han de començar en el termini de dos anys i han d'estar acabades dins dels cinc anys següents a comptar des de la data de formalització del contracte. En cas contrari, la cessió quedarà nul·la i sense efecte, i el terreny revertirà a la propietat del municipi.
2n.- Procedir a la limitació i valoració del terreny que se cedeix, designant-se per a això en Joan Dotras Mañach, pèrit agrimensor, i l'Emili Ribas Arlubins, mestre d'obres.
3r.- Sol·licitar, d'acord amb la legislació vigent, l'autorització del Ministeri de la Governació.

Pocs dies més tard, el 30 de juny de 1917, compareixien el pèrit i mestre d'obres nomenats per a mesurar i limitar el terreny. L'espai conegut amb el nom d' “El Astillero” es dividia en dues porcions, la divisòria del qual era la línia de façana del balneari Lloveras. Limitada, mesurada i valorada la porció que quedava al nord de dita divisòria, que és el que se cedia al cos de Carrabiners, donava un espai de figura irregular que amidava: al nord, 29 mts; al sud, 16 mts; a llevant, 27 mts; i a ponent 42 mts. N'adjuntaven un planell i en descrivien els límits. Pel que fa a la seva valoració, tenint en comte que es trobava en un punt extrem de la zona urbana i atesa la seva figura irregular, l’estimació econòmica era desfavorable, assignant-li un valor de 500 ptes.

Tot i les facilitats donades per part de l'Ajuntament, el Tinent Coronel Cap de la Comandància del Cos de Carrabiners de Barcelona s'adreçà a l'alcalde per a informar-lo que fins que el Directori General de l'Institut, que és a qui corresponia resoldre sobre el procediment que s'havia de seguir per a la cessió del terreny per part de l'Ajuntament, la comandància de Barcelona no podia donar-li una resposta. No obstant això informava a la Superioritat de l'actitud de l'Ajuntament d'Arenys de Mar.

Jacint Arxer i Bussalleu, cronista, més oficiós que oficial, de la població, recull, a les seves Efemérides, que la caserna de carrabiners va ser inaugurada el primer de març de 1922, tot i que anota l'esdeveniment el 30 de novembre de 1924. Els materials documentals dels que hem disposat no ens permeten corroborar-ho. Sí però que es registra que la caserna ja es troba habitada el 1923.

Per Llei de 15 de març de 1940, de reorganització del cos de la Guàrdia Civil, aquest passa a ser de Costes i Fronteres, amb el corresponent control i vigilància fiscal, assumint així les funcions dels carrabiners en una aparent fusió de cossos. Dissolts de manera efectiva i, atesa la nova planta de Guàrdia Civil a Arenys de Mar (un caporal, sis guàrdies i quadra per a set cavalls), el 1941 s’inicien les gestions per a disposar d’una nova caserna. Tot i la voluntat inicial de l’Ajuntament per a construir-ne una, projecte aprovat el 1945, la guàrdia civil va preferir ocupar la vella caserna dels carrabiners. El projecte municipal inicial es reconvertí aleshores en un d’habitatges socials.

Fotografia: Joaquim Castells Simon i Hug Palou