Fa ja uns mesos us presentava a la oreneta arenyenca [1] que ens ha robat el cor als de casa. Ja us deia en aquell moment que tenia una companya inseparable. Es tracta d'aquesta doneta que veieu més amunt, és la Ivet.Una noieta que amb un somriure encantador i amb una coqueteria innata fa del nostre dia a dia un viure molt especial.

Com qualsevol dona que s'aprecii també té el seu caràcter i sap el que vol, no perd el respecte – bé de vegades se li escapa una queixalada però tampoc és tracta de res insalvable- i tampoc afluixa en els seus objectius ... “si he decidit que no dino, no ho faig, si no entens amb un no potser si tiro el plat a terra ho veuràs més clar”.

La seva convicció que el sexe femení és un sexe fort és reflecteix a diari. Amb l'Ainara protagonitzen la història de dues “guerrilleres” que tenen per davant un munt d'aventures per viure: “l'escalada al Turó del Sofà”, “la recerca de la factura del telèfon al bagul dels papers”, “la comprovació de la llargada d'un rollo de paper de water”, “quántes vegades cal tirar una taronja al terra perquè acabi sortint aquell líquid àcid que ens fan veure” .....

Sigui com sigui la Ivet és un dels meus tres tresors més apreciats, potser per això avui he tingut la necessitat de presentar-vos-la... Per cert! Com podeu veure a la imatge és molt curiosa però també molt educada, sempre té una pregunta per fer i per això es va passar nou mesos amb el dit aixecat – tot fent pressió al meu melic- perquè sabéssim que hauríem d'explicar-li moltes coses... com diuen en altres contrades “de casta le viene al galgo”.

Isabel