Un dia d’aquests vam decidir anar a passar el matí a Vic. Com que era plena primavera i feia dies que no sortíem, vaig tenir un gran goig quan, fent el recorregut, vaig descobrir el color groc de la colza pintant molts camps. Era una obra d’art per als que venim de fora, de ciutat, i no estem avesats a veure els camps cada dia. La carretera fins a Vic és prou bonica i està plena de natura esplendorosa després de la quantitat de dies de pluja, que la va deixar ben remullada i frondosa.

És una zona molt agrícola i, per tant, durant el recorregut no vam parar de veure camps verds, pel temps que era i per la quantitat d’aigua que havia caigut durant molts dies sense parar. I per això vèiem aquell color groc lluminós del qual us parlava.

Arribats a Vic, la ciutat és bonica. Té cases de diferents èpoques que criden l’atenció. Són sobretot d’estil gòtic i barroc, i m’agrada contemplar-ne algunes a la plaça Major. A mi m’agrada quan no hi ha mercat i puc gaudir d’aquella gran plaça buida veient les cases que fan tan goig. És un bon moment per aturar-te i fer treballar els ulls fent la contemplació necessària per tenir el plaer que proporciona la bellesa.

Sempre ve de gust anar a comprar algun aliment de porc: sigui bull blanc o negre, botifarres, fuet, llonganissa o qualsevol altra cosa, tot casolà, fet per ells mateixos.

Passejar pels carrers que hi ha al voltant de la plaça també és bonic, i evidentment arribar-te a la catedral ja és un plaer major. És una barreja d’estils: des del romànic fins al neoclàssic, que és el que domina, passant pel gòtic i barroc. Els grans murs blancs de l’interior van ser decorats pel pintor català Josep Maria Sert del 1926 al 1930. L’incendi de l’any 1936 en l’inici de la Guerra Civil destruí l’obra de Sert. Acabada la guerra, Josep Maria Sert dugué a terme una nova decoració entre el 1939 i el 1945, que va ser quan es va morir. L’estil de la segona versió és més auster.

Interessant, visitar Vic de tant en tant!

Mª Teresa Quintana i Riera