Sovint he tendit a pensar que Piqué no es creia realment el que sostenia. Durant la tramitació del nou Estatut li vam sentir dir coses impossibles de compartir si un s'estima, ni que sigui una mica, la nostra nació, fins i tot pels que es declaren de dretes.

Per tant diria que la seva renúncia és el resultat d'una pressió insostenible: anar contra la pròpia convicció és possible, si un s'ho proposa, només per un temps però no de forma indefinida.

Un dia li vaig sentir dir a Salvador Cardús, en relació a la intel·ligència que molts li atribueixen a Piqué, que aquesta cal exercir-la, en clara al·lusió al fet que semblava que Piqué no actuava d'acord amb les facultats que se li pressuposaven. Ho veurem. En qualsevol cas, és bo que un català posi fi a la submissió a dos impresentables com l' Acebes i Zaplana.

Però el que realment caldria és que aquest "fins aquí hem arribat" de Piqué fos seguit per un nombre important de militants del PPc. A Catalunya hi ha espai per una dreta conservadora no radical que a hores d'ara sols ocupa CiU.

Hi haurà moviments a Arenys dels caps de colla del PPc?