Aquest matí he anat a fer el segon anàlisi de sang de la meva vida, o és el tercer?. Bé, no ho sé.
A mi no m'agraden les agulles, ni les xeringues, ni res que tingui un aire 'punxil'.
La infermera ha estat molt simpaticota però la nostra 'enemistat' ha començat quan ha afirmat, rotundament, que les meves venes no eren gaire gruixudes. Resulta que sóc d'aquells casos coneguts com a: no et trobo la vena!
Encara, ara, només de pensar-hi les cames em fan figa!
Després de buscar la infermera ha triat un camí alternatiu que no ha estat tant dolorós. M'ha tret sang (molts potets) i després l'ha repartida, sàviament, per la resta de 'potets' que han anat directes al laboratori.
Ara estic menjant l'entrepà més gros que m'he menjat mai, o és el segon? Intento recuperar forces i intento treurem la imatge del cap: uns guants, una agulla i un munt de potets!!