L'últim llibre que he llegit no lliga gens amb el meu nou estat civil, L'orgull Single escrit per en Joan Miquel Llodrà i editat per Montflorit.

El vaig comprar perquè en Joan Miquel és d'Arenys, ens coneixem i vaig pensar que si els del poble no llegim als nostres veïns, qui ho farà?

Aquest llibre, de poc més de cent pàgines, intenta explicar aquesta nova moda d'anomenar als solters 'Singles'. Amb un intent de fer la lectura més lleugera l'autor va desgranant, amb tocs d'humor, el perfil d'aquest col·lectiu format per dones i homes.

Pel meu gust és un llibre molt llarg per un tema que té tant poc d'interès per a mi. M'explico. Vaig comprar el llibre perquè conec en Joan Miquel i sé del cert que el seu talent arriba més enllà (molt més) del que demostra en aquesta publicació. Però és clar que aquesta opinió es barreja amb la seguretat de que no estic gens ni mica d'acord amb el que diu i exposa sobre els/les solters/res. No fa un retrat del solitari o ermità, ell 'retrata' al solter/a que encara no s'ha casat per les raons que siguin. No explica, pel meu gust, qui són i com viuen els/les veritables solitaris/es.

De totes maneres m'agradaria saber l'opinió d'algú que hagi pogut llegir aquest llibre i saber si estar d'acord amb la imatge que es dóna dels solitaris solters.

Ep, i com sempre el tastet:
De fet, encara que single, us he de dir que comparteixo el meu apartament amb algú altre, amb quatre companys més: tres plantes i un gat.(...) Em pregunto què faria hores d'ara sense ells. I és que encara crec en tots els avantatges de viure sol, he de reconèixer que moltes vegades quan arribes a casa trobes a faltar algú, ja sigui per donar-li un bon dia, tarda o nit, quan creues el llindar de la porta, com per fotre-li quatre crits i desfogar-te per tot el dolent que t'ha passat al llarg del dia.