Un bon any també per la Ràdio [1]
Enviat per isabel [2] el
Enviat per isabel [2] el
Enllaços
[1] http://arenyautes.cat/content/un-bon-any-tamb%C3%A9-la-r%C3%A0dio
[2] http://arenyautes.cat/isabel
[3] mailto:areny@utes
[4] http://arenyautes.cat/print/1727?page=1&comment=1811
Comentaris
Fa molts anys que el tema de
Enviat per Esperanceta el Dm, 08/01/2008 - 12:52
Fa molts anys que el tema de la ràdio ha estat un tabú per a mi. No a nivell de relacions amb les persones més conegudes, però si a nivell d'areny@utes [3] o d'opinió pública. Moltes vegades comento coses de la ràdio a gent propera, però fins avui no m'he atrevit a expressar el que em passa pel cap en aquesta comunitat. L'escrit de la meva companya m'ha impulsat a fer-ho.
Crec que la Isabel sap plasmar bé el que ens passa a moltes persones que hem passat per Ràdio Arenys, els qui hi hem treballar, hi hem col·laborat i, sobretot, els qui l'hem "viscuda". Quan passa una situació com la que ha passat aquests darrers dies, tot i no estar vinculada directament amb l'emissora sí que m'hi sento vinculada emocionalment. El per què no saps com explicar-lo. A nivell personal per la quantitat d'hores i bones estones que hi vaig passar (i en els darrers temps també dolentes, malauradament). A nivell de poble perquè crec que per a molta gent Ràdio Arenys significa estones d'esbarjo, de companyia, de poder compartir amb molta altra gent el que els passa. Ja sigui per explicar la recepta que s'està cuinant en aquell moment, per demanar una cançó, per expressar una opinió en aquella tertúlia, per trucar per alertar que ha passat alguna cosa. Això és fer ràdio i fer ràdio es construeix en bona part gràcies als qui l'escolten. Jo de fer lliçons de periodisme no en sé, però sí que he llegit llibres sobre comunicació. El mestre Sebastià Serrano, una de les autoritats en aquesta matèria, diu que no és possible una bona comunicació sense que hi hagi implicats dos agents, un emissor (locutor, qui es posa davant el micròfon) i un receptor (l'oient que des de casa seva escolta, s'emociona, plora, riu, s'indigna...). Sense aquest feedback, aquest intercanvi no és possible una comunicació. Diumenge potser vaig veure molta interlució, poca recepció i nul feedback.
Comparteixo amb la Isabel aquesta tristesa. I després de la tristesa a mi em ve desmotivació. No és just confondre a la gent. Els oients s'estimen la ràdio i a mi de sempre m'han ensenyat que "no es pot jugar amb els sentiments de la gent". I també m'han educat amb allò de "no li facis a un altre el que no vulguis que et facin a tu". Crec que ja és hora que el govern i el regidor de comunicació deixin enrere afirmacions i passin de debò als fets. Fa molt temps que cal creure altre cop en la ràdio. O més ben dit cal altre cop tornar-la a estimar.
Ja m'he quedat a gust.
Míriam Farelo
Pàgines