Em fa il·lusió estrenar l'espai del meu bloc. Fa setmanes i mesos, diria jo, que dono voltes a la possibilitat d'inaugurar-lo finalment i mantenir-lo, que no ho sembla però sempre porta molta feina.

Tinc la intenció de parlar de tot: coses referents a Arenys quant al camp educatiu, social, tecnològic, de les entitats i associacions diverses en les quals prenc part, etc. Bé aquí teniu la primera de les reflexions, aportacions, apunts o com li vulgueu dir d'aquest espai de recent creació. Un tema que he vist massa vegades en trobades on la gent suposadament és educada i on qui hi participa teòricament ho fa amb voluntat de construir no de destruir: la violència verbal.

Cada dia sentim a parlar de la violència de gènere i s'entén aquesta com a violència física i/o violència psicològica. Malauradament cada dia que passa se'n saben nous casos i segurament n'hi ha molts altres que no arribaran a sortir a la llum pública.

Aquest matí llegint l'AVUI i com per casualitat, he trobat aquesta carta al director que m'ha fet decidir. Parla de la violència verbal i la descriu per acabar titllant les paraules del diputat Tardà i d'altres que de vegades podem haver sentit com a violència verbal. Sense entrar en si l'expressió dita per Tardà és o no és exactament violència verbal, quan m'he posat a llegir les primeres ratlles del text m'ha vingut al cap com un flashback un esdeveniment que vaig veure i viure no fa gaire en una trobada de gent suposadament educada i conciliadora, on vaig estar a punt d'aixecar-me de la cadira i marxar. No ho vaig fer. Potser per això encara no he paït del tot la història i continuo en rebel·lió personal.

Aquí us reprodueixo el text, extret de l'AVUI 11/12/2008. Secció: Cartes al Director

En els estudis de conflictologia, s'estudia en profunditat la violència i els seus orígens. S'ha demostrat que la violència verbal no és menys dolorosa que la física. Són aquells actes en els quals una persona danya psicològicament i moralment una altra. Per mitjà de crits, menyspreus, insults, mentides, falta de respecte a la privacitat, les seves creences i les seves idees, comentaris sarcàstics i burles que exposen la víctima al públic. Dir "mori el Borbó" o que els "catalans són uns gossos" és un exemple d'aquest tipus de violència.
Josep Robert Reig Miró

A banda d'aquest fet que us he explicat, anècdota si voleu, i que fa que em digui a mi mateixa que mai més em tornarà a passar, no em voldria descuidar d'esmentar i celebrar la tasca que en tots aquest sentits i en molts d'altres està fent un dels col·lectius arenyencs, una associació de les més inquietes i que fa anys que treballa fort: l'Associació de Dones per la Igualtat d'Arenys de Mar [1]. Endavant noies!