Exacte una horterada! Això és el que es vol erradicar, l'horterada superficial per recuperar l'autèntic esperit nadalenc. Ara bé... sabem que pequem d'ingenuïtat ja que el mal gust ja està instal·lat a casa i res el farà fora sino ho fan els mateixos promotors del mal gust que actuen des de l'inconsciència. Els nostres acten són també insconscients, quin no ho és? Són l'explosió de rabia continguda, sóm joves i la sang ens bull...snifsnif.

Tanmateix, després d'aquesta grata comèdia m'agradaria redefinir la nit de naps en un context antropologico-cultural, a veure que us sembla:

Primer, no s'ha d'entendre aquesta nit com una mera festa amb uns objectius definits ( nois pengen naps, noies pengen cols, guerres de naps, bromes i gamberrades crítiques però còmplices amb el poder)

No és així ni això. Jo participo en una apologètica manifestació exagerada de l'esperit juvenil, de la seva força creativa i vigorositat, de la seva lluita contra els poders de l'opresiva societat que sempre restarà conservadora enfront el reneixament conceptual de la juventut. És també afirmació de la vida en un sentit clarament sexual i per tant procreatiu també exagerat amb verdures i poemes passats de rosca.

S'ha d'entendre doncs, com una lluita de forces eternes; entre allò nou i allò vell. Fora realment interessant que els representants ¡HISTÈRICS! d'allò vell s'organitzessin per participar a l'esdeveniment. Me mare proposava una batukada de bon matí per tot el poble per despertar i escarmentar la jovenalla adomida que tant l'ha liat durant la nit.

Us animo, a vosaltres els vells, ha queixar-vos menys i a ser coherents amb aquests sans i vitals esdeveniments!

Bé, vaig a estudiar.

Salut i gràcies Miguel per permetre'm un espai expressiu.