Des de feia uns dies hi havia un rumrum sobre la imminent presentació de Garoina XL. Des d'Enderrock s'havien mobilitzat els tentacles digitals a les diverses xarxes i s'havia creat certa expectació. I vaig arribar-me a Platja d'Aro a veure de que anava la cosa.

Un cita sense idees preconcebudes. Sense saber massa be on anava i una pila de sorpreses encadenades . Començant pel mateix Hotel Costa Brava on es feia la presentació i la descoberta de l'equip de Bonart [1]. L'evocació, enguany omnipresent, als cent anys de Costa Brava, des de la daliniana a la més material de l'arròs que varem dinar. Un retrobament, amb un cert punt de "dejavú" de la meva època de redactor, a finals dels 80, pel PUNT DIARI.

L'Elisenda [2] i en Roger [3], de l'Enderrock, expliquen diversos detalls de Garoina XL. De la clàssica i nostrada "Costa Brava" de Digno García y los Carios [4] a la versió de Garoina XL i el remix ballable d'en Guillamino [5]. Un embolica que fa fort, amb un volgut i remarcat punt surrealista que tot just ha començat a esclatar. La Pia, la component nòrdica del duet, ens va fer la confidència que encara no sap si aquesta només serà una història d'estiu o anirà més enllà...

He fet una ullada, a veure que en deia la xarxa, i sembla que la presentació ja ha donat noves reflexions sobre la Costa Brava, com aquesta d'en Dídac López [6].