M’ha agradat

Saura no es presentarà: I amb Saura ha caigut la darrera icona de Pacte del Tinell. Cinc anys i mig després d'aquell acord eufòric i que tantes promeses duia sota el braç, ja no en queda cap dels líders i les belles promeses han degenerat en crua i ultratossuda realitat. Tots tres han deixat la política per la porta del darrere, amb deshonor i obligats pel seus propis partits. Podem posar-hi tota la mercromina que es vulgui, però ha estat així. Primer Maragall, més tard Carod i ara Saura. Més enllà del que encara li quedi al projecte que engendraren, el fracàs personal ha estat total.
Va ser nomenat conseller de Relacions Institucionals i Participació, una conselleria neutra, buida i propícia per practicar tota classe d'amabilitats, que no li va suposar cap tensió amb els seus votants i des de la qual va poder continuar practicant la retòrica antisistema que tants bons resultats li havia donat fins llavors i que tants bons resultats li tornà a donar l'any 2006, quan de 9 diputats passà a obtenir-ne 12, també gràcies, en part, al desencís que a les files socialistes causà la violenta decapitació, del fins llavors president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall.
Per frenar aquest progressiu ascens electoral, Montilla va donar-li una de les conselleries que més conflictives li podien resultar a un apologeta de tota classe de moviments marginals, okupes i manifestaires. I és així que com a conseller d'Interior i màxim responsable polític, per tant, dels Mossos d'Esquadra, conegué els moments més durs i més difícils de la seva carrera política.
En assumptes més internacionals, encara es recorda la vegada que va comparar Israel amb ETA i els gravíssims problemes institucionals que amb aquestes declaracions li creà a Catalunya en general i més concretament a la Generalitat.

El Madrid no juga a res: 210 milions gastats en fitxatges i tot continua igual. Guanyen jugant de pena i qui marca és el de sempre, Raul Gonzalez Blanco. Un equip on ataquen tots a mode de gallines sense cap, i on només defensa Pepe trsitament conegut per les puntades de peu que va donar al jugador del Getafe Casquero, quan aquest es trobava estirat a terra indefens, perquè el mateix Pepe l’havia tombat dins l’area de penalt. Per tal acció Pepe va ser sancionat amb deu partits sense jugar, dels quals encara n’ha de complir una bona part, la qual cosa farà que el madrid jugui sense Pepe els primers 6 partits de lliga. Així doncs, faig una crida al culé més pessimista i li dic que confiï en guanyar la lliga altre cop, perquè una defensa amb Ramos, Metzelder, Arbeloa, Marcelo i el sancionat Pepe no ha de fer por.

Michael Schumaher i Lance Armstrong: El kaiser alemany torna a les pistes i ho fa per substituir el malaurat Felipe Massa. Sabem que serà díficil torna a gaudir dels espectacles que ens va oferir durant molts anys els diumenges al migdia, però si més no tornar a sentir Josep Lluis Merlos allò de “Schumaher adelanta Alonso” ens omplirà de goig. Esperem també que faci remuntar l’escuderia de “il cavallino” perquè darrerament amb en Raikonnen prenent gelats a mitja cursa i amb un Massa que no té mai sort, estavem enfonsats. I Lance armstrong perquè amb 38 anys després de 3 anys d’inactivitat tornar al màxim nivell i quedar 3er al Tour de França té molt de mèrit. És cert que no ens ha fet gaudir amb els seus mítics atacs als ports de muntanya més famosos del Tour i és, també cert, que el recorregut d’aquesta edició li era adient, però m’agradarà veure a tots aquests que obertament no li mostren cap mena de respecte i diuen no haver sentit mai admiració per tal personatge, quedar 3ers en un Tour a l’edat de 38 anys i després de 3 d’inactivitat.

No m’ha agradat

La violència no ens porta enlloc.

L’article del senyor Foix a l’Avui del dimarts 28 titulat “El català de Montilla”:
El que tenia per un periodista seriós, llargament format i experimentat, rigorós i honest, ara resulta que s’ha convertit a la religió de la rosa. I ho ha fet amb un article on aprofitant una entrevista que se li va fer al senyor Montilla, a la revista “La Corbella” en la qual se li pregunta al president com ha aprés el català de parvulari que té. Això ho aprofita Foix per lloar Montilla en tant que persona que ha fet l’esforç per integrar-se dins Catalunya. Esforç que ha fet ara que és president de la Generalitat, perquè si tirem d’hemeroteca quan era alcalde de Cornellà veurem que parlava castellà. I si Foix lloa el president del país perquè ha fet l’esforç d’aprendre català, podríem lloar Silvinho Mendes per aprendre català i parlar-lo correctament amb només 4 anys d’estada al país, clar que de la mateixa manera, també podríem donar creus de Sant Jordi a tothom. A no, que això ja es fa.

Els personatges que corren pel port d’Arenys: De fa un mes endarrere corren pel port certs personatges que com dirien les avies “fan mala espina”. Es solen situar al final de l’espigó principal del port, enfront de la llotja, i per dalt la passarel•la. Van amb grupets i sempre van fumant porros, és a dir, consumint drogues, i fins i tot els pots veure fent negoci amb aquestes substàncies. Si hi vas per la tarda veus com nens petits passejant amb els seus pares pel port passen pel costat d’aquests personatges que fan tot tipus d’indecències sense el mínim escrúpol i/o vergonya. Si hi vas per la nit el paisatge canvia. Els indesitjables hi continuen estan però amb una diferència, sota la foscor augmenten en nombre, i passejar pel port d’Arenys de nit ja és quasi tasca d’heroi. No estaria de més, per part de la policia local passejar-s’hi més sovint, si mes no per espantar aquests personatges, a veure si així aconseguim netejar de púrria el port, per fer d’ell el lloc agradable per passejar que sempre ha estat.

SaLuT!!!

Oriol.