El dia que van fer la minisèrie per la tele, vaig passar olímpicament de mirar-la. Tenia clar que voldria llegir el llibre. Vaig preferir tancar l'aparell i no interrompre la imaginació. Necessitava imaginar el màxim possible, que no ho vull tot mastegat, jo!

Amb 'Les veus del Pamano' he descobert a Jaume Cabré [1] i el descobriment, mola. En aquesta novel·la hi ha moments literaris entranyables i que deixen el llistó molt alt.
Trama situada a Torena, que pertany a Llessui [2] a tocar de Sort (diria), ens explica la lluita per intentar sobreviure en un indret on els hiverns són massa freds, la vida (potser) molt tranquil·la i molt lluny de la ciutat, però on també hi arriba la dictadura.

Em quedo amb retalls com aquests:

- 'Als cementiris trobarà la història dels pobles'
- 'Qui té cames, hi té lo junyent'
* Junyent: conflent- indret on un corrent d’aigua es reuneix amb un altre
- 'La història, quan entra en detalls, perd volada èpica'
- 'Quanta pena que fa la pena'

Jo el recomano i ara sí, tocarà mirar la sèrie.