Ja està decidit! Ho deixo... ho he deixat... ho deixem!!! Bé, tampoc no és la primera vegada. Ja ho vaig deixar per Reis, a l'estiu i alguna vegada més. Però era tant dur veure l'Ivó amb pipa i jo no, que al final m'enganxava de nou. Ai!!! Costa molt això de no anar tot el dia amb el "caliquenyu" a la boca però aquesta vegada ho aconseguiré (sembla que l'ús de pipa no és una pràctica gaire reconeguda per certificar els meus 25 cims).

La "cerimònia d'enterrament" s'ha oficiat el darrer divendres d'escola a l'hort de l'avi Rafel. Per més "colmu" ens ha tocat fer a nosaltres mateixos el foradet on hem deixat 13 pipes de totes mides, colors, pudors, foradades o històriques. Els pares no han volgut guardar cap, per si en un atac de temptacions (i de "ja no puc més-vull dormir coi de nens") ens oferien una de matinada. S'ha de reconèixer que se'ns ha concedit el darrer desig de fer unes quantes xumades de comiat, que s'han quedat en tan poca cosaaaaa.

És fantàstic perquè el "nostre arbre" ara s'ha convertit en un piper.

* Apunt dels pares: Uff! hem passat la primera nit sense "gaires" plors. Visca!
* Apunt del Sr. Dentista pels pares: Us esperem a la primera revisió dental. Ja plorareu aleshores quan us presenti el pressupost per posar ferros.
* Apunt del lingüista: "pipa" no deu ser una paraula lingüisticament correcte, però el so P sempre ha estat més fàcil d'aprendre pels que comencen a parlar. A casa sempre hem tingut pipes.