Mentre elaboraba aquest petit article he sortit de dubtes: la bèstia que m'ha atacat era amb tota seguretat un escarbat morrut [2].

Estava estirat a la tumbona, refent-me de l'acalorada del breu passeig amb les gosses pels boscos de la contrada, quan m'ha sobrevolat el que a mí m'ha semblat inicialment un borinot [3]. No em fan especial por aquestes bèsties, però prefereixo tenir unes relacions distants. Cadascú a casa seva i Deu a la de tots.

Però quan m'he volgut donar compte he vist que tenia a sobre la panxa nua, mirant-me sense cap mena de respecte, el que indubtablement era un exemplar d'escarbat morrut. Me l'he tret de sobre, ha caigut a terra i l'he agredit repetidament amb la xancleta. Es un bitxo de closca resistent.

He aprofitat per fer un parell les fotos del seu cadàver, que aquí us deixo, abans de llençar-lo lluny. Les protuberàncies blanques del ventre no se si són ous o sucs intestinals que li han sortit fruit dels cops de xancleta.

Vaig a refer-me de l'ensurt a base de magdalenes amb xocolata Lindt 70%.

Bona tornada a cole i a les rutines de tot l'any!!!