La nevada de l'any 1962
Josep M. Gasca. Coll de Nargó-Barcelona
Article aparegut a la revista Penell núm. 4 hivern de 1997 que publica l'ACOM, en motiu dels 35 anys de la nevada.

Tots els aficionats a la meteorologia i als fenòmens atmosfèrics fruïm de valent quan es presenten episodis que tenen un cert caràcter d'excepcionalitat.

Un dels anys que recordo que va donar més de si en l’ aspecte va ser l'any 1962. Durant aquell any, i en els seus tres darrers mesos, es van viure a Catalunya uns terribles aiguats el dia 25 de setembre, i unes fortes nevades el dia de Nadal, exactament tres mesos després. Els aiguats van causar gravíssims danys, sobretot a zones del Baix Llobregat i del Vallès. Les perdues de vides humanes van ser elevadíssimes.

En aquesta ocasió, crec que podria ser interessant referir-me a la gran nevada del dia de Nadal. El fet que ja hagin passat molts anys, fa que els que ara són més joves no tinguessin I'oportunitat de viure-la. Per altra banda, pels de més edat s'han esborrat alguns records i potser val la pena recordar-la.

El fet de poder agrupar dades d'aquell esdeveniment tan destacable no ha resultat una tasca massa senzilla (ha calgut recórrer, entre altres, a dades de l'arxiu de «LaVanguardia», de l'INM i de la Reial Acadèmia de ciències i Arts de Barcelona). També les aportacions de persones amb els seus testimonis directes han estat determinants a l'hora d'obtenir informació.

Referint-nos a la nevada en si i a la situació que la va propiciar, cal dir en primer lloc que no es va tractar d'un fet inèdit ja que la intensitat d'aquests fenòmens a Barcelona i zones properes, encara que poc freqüents, es presenta periòdicament en el transcurs del temps.

En el cas concret del dia de Nadal De l'any 1962, la neu va arribar d'una situació marcadament del N, NE, que va evolucionar molt ràpidament. El dia 22 els pronòstics assenyalaven un reforçament de l'advecció d'aire d'origen siberià (extremadament fred i sec) en la seva progressió vers el SW. La causa era deguda a que l'anticicló de Dinamarca guanyava intensitat (el seu centre enregistrava 1032 mb de pressió).

Per altra banda, les temperatures de l'est d'Europa eren molt baixes. Per exemple, Moscou tenia a la matinada -19°C i Viena -10°C. Més a prop, i al mateix día i hora, París enregistrava 4ºC positius i Londres, 0°C. Barcelona se situava en 6°C, però va arribar a 15.8°C de màxima.

Els dies 23 i 24 van resultar decisius en el decurs dels esdeveniments, ja que el canvi es va produir en 48 hores.