El percentatge d'alumnes que abandona els estudis dobla el de la U.E. Preocupant, però lògic. Estudiar, per a ells, no serveix de res. Per a ells el que compta és fer diners i fer-los, si és possible, ben de pressa. No els vinguis amb conceptes com el de l'esforç, el talent, la tenacitat, la paciència, la feina ben feta. Res de tot això no compta. I compten, en canvi, els models de jovenets predelinqüents que venen droga, o el cos, i que fan diners a l'instant. Les coses són així. I no cal que ens n'estranyem gaire perquè això és el que els ha transmès la societat tots aquests darrers anys. La nostra societat aparentment benpensant i “solidària”. Els anys de bombolla i corrupció, i de diner fàcil i de segones i terceres residències i de no sé quants autos i capricis superflus, tenen aquest preu. I aquest cost. Adolescents a l'aula amb els ulls inflats de bon matí i sense que cap intent d'articulació del llenguatge no pugui ser entès per ningú. Pur balbuceig i cap capacitat de concentració ni predisposició per atendre cap cosa. I aquests, de moment, són víctimes. Unes víctimes, però, que no trigaran gaire a abandonar les aules a la recerca de “comerciar” amb allò que a ells segurament ja els ha malmès la vida per sempre. El saber sobra i, com que sobra, viuran a les palpentes i acabaran com un tub de pasta dentífrica o com un plomí despuntat. O com un condó. Pura xusma. I el pitjor és que ho hauran après de tota aquella col·lecció d'adults fatxendes, ignorants i sense ànima ni escrúpols. La situació és preocupant, però és també lògica.

www.miquelcolomer.cat [3]