Temps enrera, en època del regidor Ponsarnau, quan ho era de Medi Ambient, vaig adreçar un queixa a l'Ajuntament del "perquè a Arenys no reciclàvem?" i en un termini d'un mes el regidor del ram em va respondre per escrit que la cosa estava al caure.

I ara ha caigut, com fruita madura. Certament, la fruita ha madurat molt lentament i, com els passa als melons si no els gires, ha madurat només per un costat. Ja estem ben posats! Ara ens hi hem posat de veritat. I ha hagut les queixes de rigor i els aplaudiments entusiastes dels qui buscaven, d'una vegada per totes, que el reciclatge fos una veritat absoluta al municipi. A la comarca del Maresme érem els últims de la cua.

Crec que hem de deixar que passi un temps prudencial perquè els que estan instal·lats a la crítica es passin definitivament a l'aplaudiment. Es evident que en aquesta jugada hi tenim molt més a guanyar que no pas a perdre. I si bé es cert que reciclar suposa una mica d'esforç i sacrifici també ho són els beneficis que comporta un millor tractar de les deixalles i, sobretot, la pressa de consciència, dels volums de merda que generem.

He fet un preàmbul, a tota consciència, perquè jo també sóc un dels qui s'ha d'habituar a fer la selecció del greix sobrer domèstic. La cuina de casa, des de fa una setmana, té una altra estructura. Com que entenc que el reciclatge és imprescindible m'ho agafo bé i estic pendent cada dia, amb bon humor, del que es allò que toca reciclar.

Quina no va ser la meva sorpresa, el dissabte passat, quan vaig anar a la Plaça del Mercat i vaig comprar una escarola a la pagesa que habitualment em subministra el material verduler. Li vaig demanar que me la neteges, un bon xic, de fulles verdes i, a la meva manera de veure les coses, poc comestibles, i ella, arronsant el nas, em va respondre que “si te la neteges tu, les podràs reciclar, que si ho faig jo, aquestes fulles són perdudes”. I, es clar, sense entendre res de res, vaig demanar aclariments: “al Mercat no hi ha recollida orgànica!”.

Crec que podria acabar el meu apunt aquí mateix. Segur que vosaltres en treurieu les conclusions que es deriven, però ja que hi estem posats fem un final més rodó. Com pot ser que a mi, que sóc un particular, i que pràcticament visc sòl, em demanen, m'exigeixen, que recicli tres brots d'escarola i allà on més se'n despatxa i més se'n descarta, no hi hagi cap mena de reciclatge. Francament, no s'entén!

I, ara si que poso punt i final, però a qui correspongui que s'espavili i es posi les piles, sinó la multa en que ens han amenaçat a tots nosaltres l'haurem d'imposar a l'administració municipal. Res més, visca l'escarola i sobretot, visca els naps i les cols! ... aquestes als balcons de les cases i sense reciclar, en aquella nit màgica del 5 de gener.