So de primavera, la merla
Enviat per enricbadosa el
Aquests últims dies de febrer i principis de març de matinada o cap el vespre ja podeu sentir la merla (Turdus merula) cantant, molts cops des de llocs ben visibles, com les antenes de televisió.
La merla té un clar dimorfisme sexual. El mascle, també conegut com merlot, és negre amb el bec i la carúncula (anell al voltant de l'ull) grocs, en canvi la femella té una coloració marró més discreta. Això és perquè és la femella la que cova els ous i té una coloració críptica.
S'alimenten de cucs de terra i altres invertebrats, i durant la tardor i hivern de fruits, sobretot els heurons, fruits de l'heura, que fan que els seus excrements siguin blaus durant aquests períodes. Per fer niu utilitza arbres i arbusts, ara també li agraden molt fer niu a parcs i jardins, utilitzant preferentment les heures.
És una espècie molt extesa per Catalunya i Europa. El seu hàbitat és molt variat, és comuna a parcs i jardins, horts i fruiters, boscos caducifolis i de coníferes amb sotabosc, i llindars de camps amb arbres; és freqüent a vegetació de ribera i a qualsevol zona oberta, mentre tingui arbust on nidificar. Aquesta espècie suporta bé tots els règims climàtics i pluviomètrics del Principat i se la troba des de ran de mar fins a gran alçada.
La població és sedentària amb superposició d'exemplars en pas o hivernants. De les darreries d'octubre fins a començaments de març, s'aprecia un augment en el nombre de merles. Són migrants que arriben d'Europa.
Diuen que després del rossinyol és la merla la que té el cant més bonic, aprofitem-ho, doncs és una espècie molt freqüent fins i tit dins els casc urbà d'Arenys.