Molt bonic. M'ha semblat molt bonic, estimat Pep. Aquesta cosa de seure en una terrassa amb un cafè i els diaris -llàstima, això sí, que no en tinguem cap de nostre-, i les tertúlies gratuïtes sobre el diví i l'humà i el trasbals que representa el fet d'haver de pensar tant i tant en la brutícia que generem. I que em perdoni el cast senyor López-Picó, que diria el recordat Vicent Andrés i Estellés.