Ha arribat la calor i ve de gust deixar les finestres oberts perquè entri una mica d’aire fresc. Ve de gust sortir al petit balcó a sopar a la llum d’una espelma. Ve de gust arribar-te a una de les terrasses a prendre una beguda refrescant o un gelat. Ve de gust anar a tocar ratlla o passejar fins al port gaudint de la brisa marina. Ve de gust anar a escoltar música a la gruta de Lurdes o al Xifré. Ve de gust... Venen de gust moltes coses que no podem fer a l’hivern i la llista segur que encara podria ser molt i molt més llarga, perquè a l’estiu venen de gust un munt de coses per fer a la fresca.
Però no puc obrir les finestres perquè el soroll dels tubs d’escapament trucats de les motos que passen per sota casa no ens deixen ni parlar. No puc sopar al balcó perquè els cotxes acceleren o frenen bruscament just sota nostre. És gairebé impossible estar tranquil a les terrassa gràcies el trànsit altíssim de la nostra riera. Caminar pel passeig de mar implicar aguantar els sorolls de la N-II. Els vehicles, que baixen a tota pastilla per les corbes de Lurdes, entorpeixen la pau musical del piano, la guitarra i la flauta...
A l’estiu venen moltes coses de gust, però a mi el que més em vindria de gust per aquest estiu és que tots els vehicles fossin elèctrics.

(Tot plegat, ja ho sé i com molt bé haureu suposat, un pèl exagerat. Obro les finestres, sopo al balcó, vaig a les terrasses, passejo... però si que m’agradaria fer-ho sense tants sorolls, sense tanta contaminació acústica)

Nota- fa dies que no ho dic, però els cops de porta [1] segueixen a bon ritme.

www.arenyautes.cat/enricpera [2]