Enviat per maiolsanauja el Dij, 30/06/2011 - 02:43
Uf, uf... Treus molts temes, arran del meu article. Anem a pams, però.
1) El context, com et passa també a tu, no m'agrada. Per això, en lloc de quedar-nos a casa, hem decidit presentar models i propostes i que el poble ens posi a ratlla: ens digui a quin grau d'importància i rellevància ens mereixem estar. Heus ací la democràcia.
2) No devaluo els partits, sinó el sistema, que a parer meu el veig esgotat: fixa't, si no, com els "indignats" són part de l'espurna que ha encès aquest rebombori, recentment. I independentment dels propis "indignats", som molts els qui fa temps que sí que ens indigna com es premia la consigna en detriment a la meritocràcia; com no hi ha manera de reprovar l'egoisme de la pròpia condició humana (i en extensió arenyenca) sense poder disposar dels canals democràtics per a fer-ho, com sí que duen a terme països civilitzats com Suïssa o Alemanya.
3) Jo no em queixo en va. Si poso el dit a la llaga, ho faig contraposant llums i ombres: procuro treure'n una solució. La necessitem. Per tant, la coherència que et refereixes és la responsabilitat que no s'exerceix. Qui es nega d'entrada és qui no es vol afirmar. Hi ha por. Res més.
Comentaris
Des de la meva habitació
Enviat per maiolsanauja el Dij, 30/06/2011 - 02:43
Uf, uf... Treus molts temes, arran del meu article. Anem a pams, però.
1) El context, com et passa també a tu, no m'agrada. Per això, en lloc de quedar-nos a casa, hem decidit presentar models i propostes i que el poble ens posi a ratlla: ens digui a quin grau d'importància i rellevància ens mereixem estar. Heus ací la democràcia.
2) No devaluo els partits, sinó el sistema, que a parer meu el veig esgotat: fixa't, si no, com els "indignats" són part de l'espurna que ha encès aquest rebombori, recentment. I independentment dels propis "indignats", som molts els qui fa temps que sí que ens indigna com es premia la consigna en detriment a la meritocràcia; com no hi ha manera de reprovar l'egoisme de la pròpia condició humana (i en extensió arenyenca) sense poder disposar dels canals democràtics per a fer-ho, com sí que duen a terme països civilitzats com Suïssa o Alemanya.
3) Jo no em queixo en va. Si poso el dit a la llaga, ho faig contraposant llums i ombres: procuro treure'n una solució. La necessitem. Per tant, la coherència que et refereixes és la responsabilitat que no s'exerceix. Qui es nega d'entrada és qui no es vol afirmar. Hi ha por. Res més.
PiB! ;-)
Pàgines