" Ho fem?", ens vam preguntar amb l'Oriol. " I tant! Quedem demà abans que es llevi tothom, només faltaria que ens enxampessin en acció... Fins demà, doncs". L'Oriol vivia a la Urbanització on jo hi passava els caps de setmana i l'estiu, a Arenys de Munt. Ens haviem fet un fart de jugar amb tota la colla, de fer cabanes, fer-nos la guitza, riure, anar amb bici. Arribats a la adolescència es veu que tant l'Oriol com jo teniem inquietuds més elevades i compromeses. Al peu de la Urbanització i havia un rètol on hi posava, " Urbanización Aiguaviva", ni a ell ni a mi ens agradava que estés escrit en castellà. El nostre plà d'acció era senzill: " A casa hi tenim un pot de pintura groga" vaig dir, " la mare en té de negra i pinzells" va dir l'Oriol, és clar que a casa seva era fàcil, la Carme era la meva profe de dibuix.Dit i fet, ens vam trobar un dissabte a dos quarts de nou del matí, recordo que jo hi vaig anar amb pijama, sense manies. Vam baixar fins al peu de carretera i vam procedir a corregir el rètol. El vam pintar tot de grog per tapar la N final de Urbanización i després vam resseguir totes les lletres amb pintura negra i entre la I i la Z hi vam plantificar una T enorme. Vam admirar la feina feta, " quina xapussa... ens pillen segur... bé ara ja està fet, a la merda... m'agrada!", vaig pensar. Un cop acabats vam pujar feliços i contents cadascú a casa seva. Mai ningú ens va dir res, cap pare va obrir la boca per renyar-nos, n'estic segura que a ningú li agradava aquell cartell en castellà, y " gràcies a Déu algú l'ha corregit!". Recordo aquell dia amb molt de carinyo, jo no tenia més de tretze anys i l'Oriol catorze, vaig sentir que erem valents i que teniem iniciativa. El resultat final no és que fos molt acurat, el cartell va quedar molt barroer, però durant tots els anys que va seguir indicant la nostra urbanització el podiem llegir en català, que és just el que voliem.

Una cosa és fer les paus amb la realitat, acceptar-la tal i com és, sense etiquetes ni judicis. L'altra, és conformar-se amb qualsevol realitat, si el que veus o vius no t'agrada pregunta't, " Com puc millorar això?", centrar-se en el problema és inútil, aquesta pregunta et portarà a respostes creatives. I el que és més important i definitiu, un cop hagis decidit la resposta, posa't en acció!. Sense acció no hi ha canvi ni transformació, a vegades ens quedem paral.litzats, " no estic preparat... encara no és el moment... em falta això...quan tingui allò altre llavors m'hi poso...". Excuses! Ens instal.lem en la queixa estèril i avorridissima. Quan dubtis entre fer o no fer, fes-ho, si no és ara, quan? Potser el primer resultat no és el que més t'agradi o faci sentir més satisfet, però la perfecció i genialitat s'aconsegueix a través de la repetició. I l'èxit consisteix en anar de fracàs en fracàs sense defallir.

Ara al peu de la urbanització hi ha un rètol de ceràmica molt bonic, en català, és clar, però quan penso amb el que vam pintar amb l'Oriol aquell dissabte pel matí, somric.

I tú, què fas per a canviar el que no t'agrada?