La Festa de Sant Zenon 2011 ha estat reeixida. El sentiment majoritari és de satisfacció i orgull per com ha anat tot plegat. Cal doncs felicitar tothom qui s'hagi corresponsabilitzat de les activitats programades i celebrades així com també de tothom qui n'hagi gaudit des de la vessant de mer espectador (que en són d'importants els espectadors!)

I no puc evitar fer-me aquesta pregunta: Hauria lluït el mateix aquesta Festa Major en les condicions d'ara fa un any, amb una riera partida per la meitat? Dit d'una altra manera, tenir la riera endreçada ha estat un element clau en el lluïment de tot el que ha succeït en aquest àmbit de la vila?

Ara que ja ens ho podem mirar amb perspectiva i que el “conflicte” (esqueles incloses) queda ja prou lluny, seria interessant repescar aquelles veus crítiques amb el calendari de les obres de la Riera i d'una manera especial els qui des de la sala de plens (i altres posicions de pressió) defensaven que era aquest estiu (el 2011 i no pas el 2010) el que la riera havia d'estar en obres, si no volíem matar el comerç de la vila.

D’aquelles veus, algunes han canviat de cadira a la sala de plens. Una, ha passat a presidir la sala. Una altra s’ha apropat considerablement a la “zona de govern” però deixant clar que no “en forma part” però que treballa “com si en fos”, però que no cobra “com si en fos” sinó que cobra “com no sent-ne”. Innovació, en diuen, d’aquesta esquizofrènia (ep, alerta, és un adjectiu de “la cosa” no pas de ningú, no seré jo qui posi ningú sota sospita d’haver-s’ho de fer mirar per un psiquiatre).

Doncs, què voleu que us digui, no puc evitar pensar que va ser una bona decisió iniciar la remodelació de la part baixa de la riera aleshores, prescindint d’aquella minoria rondinaire. Els qui vam créixer llegint el Cavall Fort [1] hem constatat com en la vida et vas trobant periòdicament amb “barrufets rondinaires”.

Per sort, també et trobes amb grans barrufets, barrufets bromistes, barrufets savis, la barrufeta, en Jan, en Trencapins....