Corpus identitari (XIV): Aplec d’Arenys de Mar
Enviat per Enricpera el
HAVART.jpg

El compositor d’aquesta sardana, Aplec d’Arenys de Mar, Max Havart, neix a Perpinyà el 3 d’abril de 1924 al sí d’una família d’origen anglo-saxó vinguts al nord de França al llarg del segle X i aposentats a la Catalunya nord des de 1823.
Als onze anys estudia teoria de solfeig i clarinet, i en arribar al servei militar, recent acabada la segona guerra mundial, entra com a clarinet a la banda militar del seu departament.
La seva vida professional passa per formar part de diverses orquestres de jazz i ball, però prompte comença la seva carrera com a instrumentista a la cobla Goze-Lafont. Ell n’era el primer clarinet, primer saxofon i segon tible, i és en aquest mateix període que compon la seva primera sardana: Campanes del Vallespir.
L’escalada professional del jove Max Havart és incessant. El 1949 entra a formar part de la més prestigiosa cobla-orquestra de la Catalunya Nord, la Combo-Gili. Hi tocarà per espai de tretze anys i durant aquest període compagina el treball professional amb els estudis d’harmonia i contrapunt amb el mestre Paul Pierre.
El 1967 es nomenat professor d’instruments catalans i de solfeig al Conservatori de Música de Perpinyà. Impartirà especialment cursos de tible i tenora i editarà un tractat d’instrumentació per a cobla.
Es converteix en el punt de referència dels compositors de la Catalunya Nord. Max Havart és una persona que respira esperit sardanista i català de soca-rel en un país i ambient poc favorable.
Ha compost unes dues-centes sardanes, ha harmonitzat danses catalanes i diverses obres per a cobla amb lluïment de tenora i tible, a més d’un extens repertori de ballables.
Aplec d’Arenys de Mar forma part del cd enregistrat l’any 2005 per l’Ateneu Arenyenc amb el nom Sardanes. Regust Arenyenc.
Altres peces del Corpus identitari:
(I) La puntaire [1] de Manuel Ribot i Serra.
(II) El conte El corn [2] del llibre Tríptic de Ferran de Pol.
(III) Fragment del llibre Érem quatre [3] de Ferran de Pol.
(IV) La dansa d’Arenys [4]
(V) L’Himne a Sant Zenon [5] de Joan Draper i Xavier Maimí
(VI) La gent d’Arenys [6] del Pare Venanci d’Arenys
(VII) La Rierada [7] del Pare Venanci d’Arenys
(VIII) Ametlles i randes [8] del Pare Venanci d’Arenys
(IX) Mar bonança [9] del Pare Venanci d’Arenys
(X) Un de tants [10] de Ferran de Pol.
(XI) Miralls Tèrbols [11] de Ferran de Pol.
(XII) Bell Port d’Arenys [12] de Ricard Viladesau.
(XIII)Platges d’Arenys [13] de Carles Rovira.
