Aquest petit discurs que faré ja no va encarat a les festes de Sant Roc, si no a la nostra persona íntegre i treballadora.

Arran dels comentaris que s'han fet, he detectat un cert desprestigi cap a la meva amiga Pat (la que ha PENJAT el manifest i d'altres alternatius), com per exemple que no anem a ofici per fer el cafè a la crusan, que si estiguéssim a l'entitat treballant seria diferent...

Doncs bé, vigileu amb les paraule perquè ofenen o en altres casos, fan ràbia perquè potser TU no tens ni idea de què fem durant l'any; ho dic perquè jo, la pat i d'altres, no ens podem implicar massa a altres entitats perquè ja tenim la nostra, que val per mil tot i que ningú ens ho reconegui, que fem una feinada espectacular tot i que ningú ens digui "ei, gràcies" i tampoc ho busquem, però llavors no ens titlleu de vagues ni borratxes i que no volem anar a missa per punkis.
Si aneu llegint (i no cal fer-ho entre línies) ho veureu. Si sou persones enteres i obertes de ment, ho podreu entendre.