El pas pel carrer de la Torre és una de les imatges que tinc guardades de la primera Cercavila nocturna. Fer una sortida de nit amb tota la família de gegants i amb un recorregut ple de sorpreses va ser un invent que ens varem empatollar després d'haver participat a una cercavila semblant a la Bisbal (que algú em corregeixi si no es exactament així). Des d'aleshores han passat quinze anys i avui hem tornat a sortir, en horari de "prime time" i sense que es notés que jugava el Barça a Madrid. El recorregut i tot el conjunt d'ambientacions i sorpreses han estat molt ben trobades i molt treballades. Potser sóc parcial però ha estat una gran cercavila i hem tornat a passar pel carrer de la Torre que ha tret les seves millors gales.

A la Nocturna entre ombres i reflexos que enlluernen et trobes amb tothom. Encara que sigui un hola o un adéu ràpid per no perdre el pas de la geganta. Estic content d'haver-me trobat les "alternatives" i que la Pat m'hagi dit que li havia agradat el meu comentari [3] a l'apunt del manifest [4] i també que la Roser "del Patronat" també li hagi agradat. Va valdre la pena l'estona que hi vaig dedicar, entrada la matinada.

I camí de casa, mentre tocava Reig Bord a la Placeta, al passar per la Plaça de la Vila un home magribí (que fa uns dies va presentar-me en Manel Pou i ara no recordo el nom [1]) m'ha preguntat per les festes i que es feia aquests dies. Vestit de blanc i amb la faixa vermella al coll li he explicat que avui era la festa del gegants però que dimarts sortien els macips -amb faixa i picarols- per mantenir una promesa a Sant Roc fa més de 400 anys i que porta salut i protecció per tot l'any. Ha somrigut i li ha interessat saber per on podria trobar les colles. Per ell, que justament aquests dies fa el ramadà, no li ha semblat estranya aquesta tradició arenyenca. Els musulmans tenen baraka [5] per entendre aquestes intercessions divines.

De la Nocturna d'enguany però, em quedo amb el petó que m'ha reclamat i regalat la Jana, quan m'ha vist acabar de ballar i sortint amarat de suor de sota na Flor d'Alba.

PS: l'apunt el deixo sense fotos a l'espera de poder triar entre la crònica completa del barrinaire.

[1]: L'home es diu Rachid, en Manel m'ho ha apuntat aquest matí. I m'ha satisfet que fos lector habitual dels apunts dels arenyautes.