Faig aquesta reflexió sobre algunes decisions imminents que poden tenir conseqüències directes sobre un dels equipaments municipals que deu ostentar el rècord d'assignatura pendent.

Al meu entendre, el mercat municipal té dos grans reptes. Tots dos són d'actualització, de posada al dia: l'equipament i la forma de fer.

Reformar l'equipament és complicat sempre. D’exemples n'hi ha molts i per tant cal felicitar a tots aquells qui se n'han sortit. Però si hi afegim que el col·lectiu de paradistes, majoritàriament, s'hi posen d'esquena, només queda una opció: rescatar les concessions que encara estiguin vigents, cosa que sempre és legal i per tant possible. Seguidament es reforma l'equipament i finalment s'adjudiquen novament les concessions del nou mercat. Ara bé, per fer això, calen recursos, una part dels quals, habitualment provenen de l'entrada d'un nou operador de supermercat de mitjana superfície.

“Reformar” la forma de fer dels paradistes hauria de ser menys complicat, especialment si hi ha voluntat política, atès que el mercat és municipal. En l'anterior mandat, per dues vegades el ple de l'ajuntament va posicionar-se de forma àmplia a favor d'uns horaris comercials de segle XXI. La primera vegada per unanimitat. La segona només l'actual regidor de Promoció econòmica Alejandro Acero, en un exercici de tacticisme polític (aleshores era President de la Ubica), no hi va donar suport. La reacció d'alguns històrics del mercat va fer posar nerviós l'alcalde, el qual va preferir no enfrontar-s'hi abans que defensar el propi plenari de l'ajuntament que ell presidia. Resultat: avalar la mort lenta i agònica de la plaça del mercat. Suïcidi comercial d'alguns, homicidi comercial d’altres que voldrien intentar-ho però no els deixen.

A dia d'avui, per tant, no tenim ni reformat l'equipament ni tenim al dia la forma de fer de la majoria dels qui haurien de ser els primers interessats en provocar un canvi. No fer res ja sabem on els porta.

Paral·lelament, és tema d'actualitat que Bon Preu i Mercadona frisen per establir-se a Arenys. Pel que s'està dient, sembla poc probable que entrin tots dos. El pastís és el que és i és molt rellevant valorar entre quants cal repartir-lo per saber si compensa la inversió que caldrà fer. Però el més preocupant (des de l’òptica del mercat municipal) és que no sembla que cap dels possibles operadors vulgui entrar com a soci en una possible reforma del mercat municipal.

Alguns paradistes del mercat s'haurien de començar a preocupar de com és que hi ha una decidida voluntat política d'invertir en la Casa de les Lletres, deixant que la reforma de La Plaça del Mercat continuï sent una assignatura pendent.