Declivi de la cultura i del prestigi del saber. També per aquí s'expliquen les raons de la crisi. Llegir, rellegir, descobrir, avaluar, apreciar, diu i recomana Bloom. La crítica actual no pot capgirar -no n'és capaç- el declivi de la cultura. Però podria, si més no, donar-ne testimoni. Pensament feble. Ha estat més important el color de la pell, l'orientació sexual o l'origen ètnic que no pas cap criteri veritablement artístic o estètic. El nou cinisme que tant de bo esdevingués, de sobte, vell, antic, superat i anacrònic. I ara posem el crit al cel per la tisorada a la televisió! L'excés de la vida a través de tantes pantalles. Magnificència de la realitat virtual i el risc d'acabar per sempre amb la possibilitat d'inspiració i de pensament. ¿On ets tu? ¿Quin lloc ocupes? ¿Què saps? ¿Qui ets? ¿Què ets? També l'escola ha desertat de la literatura com a forma de vida. Ja fa temps. Ara s'ensenyen CMC (Ciències pel món contemporani, o alguna cosa així) que ningú no sap exactament en què consisteix. I hem anat convertint-t'ho tot en matèria opinable en lloc de mirar de transformar l'opinió en coneixement. El resultat: aquesta noia valenciana que fa de consellera, crec, i que opina que Ausiàs March fou l'autor del Tirant. I no passa res. És la seva opinió. No dimitirà ni la faran dimitir. Només faltaria.
www.miquelcolomer.cat [3]