Quan vaig començar a mirar ocells, ja fa anys (a mitjans dels anys vuitanta), veure un bernat era molt excepcional. Era un au estranya.

Durant molts anys havia estat perseguit a Europa, amb l'excusa que és un gran depredador de peixos fluvials. Per sort aquest tracte va canviar radicalment i justament durant els vuitanta a ser protegida legalment a quasi tot Europa. Això ha fet que la població d'hivernats hagi anat augmentant any rere any. Ara no és rar veure'l volant per les basses de reg d'Arenys de Mar i de Munt, menjat peixos de colors. També el podem veure a Can Jalpí, on segons l'hivern, un o dos exemplars dormen en els eucaliptus més alts. A la Tordera hi és freqüent tot l'any i no és rar veure'l volar amb el seu port cigonyívol, i coll replegat, fins i tot si circuleu per l'AP7. Allà mengen carpes, bagres, barbs i anguiles.

El meu avi, que vivia en una bonica casa a Girona, a la vora de l'Onyar, deia: "el bernat pescaire pesca, però no pesca gaire". Si més no això m'ha explicat la meva mare. Llavors el bernat era una espècie rara i crec que la frase del meu avi té més a veure amb la mètrica poètica que no amb la realitat. El bernat és un ocell gran, segurament el més gran que podem veure per Arenys, i és un depredador molt eficaç que fulmina als peixos amb el seu bec en forma d'arpó,i amb un ràpid cop del seu llarg coll, mentre els aguaita immòbil a la llera del riu.

Ara el respecte de la gent (no es caça), i la millora indiscutible dels nostres rius, ha fet que aquest ocell ens regali el privilegi d'observar-lo amb els seu vol majestuós.

I tu?... pesques o no pesques gaire?