Aquest cap de setmana ho he vist clar... M'agradi o no la idea, els propers anys hauré de menjar Ensija fins i tot amb patates. Després de sentir-ne a parlar durant aquests mesos, per fi m'han portat... al menys pels voltants d'aquesta serra bergadana. Diuen (ells) que hi pujarem quan torni el bon temps (eps, això m'ha fet adonar que definitivament és certa la hipòtesi que s'ha acabat l'estiu [1]). Per mi, de moment, cap problema, que sempre vaig a coll, però ja començo a estar intrigada... m'agradarà això de caminar? i encara més: com serà això de pujar, pujar i pujar, entre rocs i pins, i que quan preguntis si falta molt es posin a riure? Aviat ho sabré!