Robert de Niro s’equivocà amb Sharon Stone, a Casino. Com tants d’altres, de fet. Tants d’altres que s’han equivocat, que ens hem equivocat. Espectacular, sexy, per tirar-se-la, sí, tot el que vulguis. Un destorb, però, a la llarga. I un perill (Aire de Dylan, V-M). Tant de temps a la recerca sense esperança de la serenitat, sempre injectat amb aquella mena de sobredosi de desig. Quan estimes algú, te n’has de poder refiar i has de poder confiar-li la clau de tot allò que és teu. Si no, ja em diràs quina gràcia té! Sí, mira de fer de tu mateix la teva obra pòstuma tot i que ja no hi siguis, és clar, un cop te n’hagis anat (Panero). És tan fàcil…És tan fácil, pensa-ho, Lísia, / esllanguir-se tot sentint / Les onades del Danubi, / asseguts davant la mar! / Tu ja saps que, a tots nosaltres, / els estralls d’aquest camí… / Ja no cal mai més parlar-ne, / que sabem, exactes, clars, / tots els mòbils de les gestes / i la clau per alterar-les… (Bauçà).
¿Reposar, dius? ¿Desconnectar?
www.miquelcolomer.cat [3]