” Ni t’imagines el temps que porto preguntant-me que cony he fet malament per viure el què estic visquent!”, va dir la meva amiga, sonava entre lament i justificació, “ si jo ja faig tot el que puc….creu-me”.

Dilluns passat vaig dinar amb dos amics i companys de quan jo exercia d’advocada. Vam riure recordant les peripècies als jutjats, ” Ja veig que tot segueix igual a com ho vaig deixar…”.

” Está tot fatal, un desastre, sort que ho vas deixar”, i com no, el tema de conversa va ser la crisi, i enmig de la conversa, la pregunta, ” què cony he fet malament?”.

” El problema no és el que estàs visquent, sino la pregunta que fa temps que et fas. Per què no la canvies per: què puc fer ara diferent per a viure la vida que vull viure?”.

” Ostres… doncs ara que ho dius, no hi havia pensat tu…”.

Són temps de canvis, de remogudes importants, els nostres fonaments i creences més arrelades venen saccejades, qüestionades i fins i tot destruïdes, la realitat empeny amb força i ens porta contra les cordes. La por ens té paral.litzats i l’únic que ens pot tornar de nou a la confiança és crear nous pensaments, creences i preguntes que ens condueixin a la resposta nova i creativa per a forjar els nous fonaments de la vida que anhelem i mereixem.

Tenim dues opcions, despertar o seguir dormint, empoderar-nos o victimitzar-nos, queixar-nos o crear.

I tu, et queixes o crees?