Estic cansat. Vull viure en un país normal. Perdoneu-me la grolleria, però n'estic fins als pebrots de rebre un dia si i l'altre també, e-mails i més e-mails demanat-me signatures, rúbriques i firmes. Em diuen que fent el clic ajudaré a normalitzar el país. Avui toca adreçar-me a l'Obama i demà haig de fer-ho al Parlament d'Estrasburg. El meu país no es normalitzarà fins no sortir del país opresor. Ahir crucificaven al President de la Generalitat perquè deien que tenia calers a Suïssa. Al cap de dos dies en Bustos, Alcalde de Sabadell, que diuen que va més brut que un pal de galliner, ha d'abandonar l'alcaldia momentàniament. Ara, l'impresentable Ministre Wert, vol fúmer a les escombreries la feina feta durant trenta anys. Una feina que ha costat molt d'esforç i que dóna uns resultats prou positius. Hem de marxar d'Espanya -amb permís o sense- quan abans millor.

Fa dos dies hem fet unes eleccions al Parlament de Catalunya. Els resultats han sortit, més o menys, però si que és veritat que sumant els vots dels partits que volen abandonar l'atrotinat vaixell espanyol, sumen més que no pas la resta. El lideratge d'en Mas a trontollat un bon xic, però ajudat per en Jonqueres -els descorbatats de la CUP, potser podran donar una mica d'empenta- encara poden fer bona feina. Hi ha molta gent que pateix pels afers socials: que si l'atur, que si les retallades... tot això que certament és molt greu i cal sol·lucionar-ho urgentment ho podem deixar momentaniament aparcat perquè quan ens arribarà la independència ho tindrem resolt en un tres i no res. Sols, sense aquest llaç espanyol que arrosseguem, serem un país ric, culte, desvetllat i feliç (que diria el poeta de Sinera). És cert, doncs, que tenim pressa, molta pressa!

Deixem-nos de picabaralles absurdes i estèrils. L'hora dels partits -les eleccions ja les tenim enllestides- ha passat avall. Ara, el temps torna a ser nostre, del poble. Hem d'enfilar l'agulla i posar-nos a apedaçar. Penseu que a cada bugada perdem un llençol! i jo en porto massa de bugades.

Tinc entès que els militants locals dels diferents partits estan prou satisfets dels resultats d'aquestes últimes eleccions. Bé, tots potser tampoc. Els convergents i unionistes que a les municipals no van anar més lluny dels mil i pocs vots, ara n'han tret tres mil i molts. Per què? L'explicació, almenys aparentment, sembla fàcil: l'Alcalde és gris i mediocre. Ell, incomprensiblement,  se sentia ufanós del resultat de la coalició malgrat que havien perdut pel camí de la campanya dotze diputats; un dels perduts, és company seu de partit i veí del poble. I per què se sentia tan content i ufanós? Senzill: per cretinisme.