En la proposta [1] que hem fet des d'ERC Arenys de Mar per a les eleccions municipals de 2015 hi ha dos elements fonamentals: d'una banda, la crida a les tres formacions amb qui creiem que s'hauria d'impulsar la plataforma d'acord amb l'espai polític que volem potenciar i amb l'objectiu que els fonaments de la casa siguin al més amplis i sòlids possible; de l'altra, l'obertura a tothom que vulgui participar-hi com a independent, bé aspirant a ser alcalde o alcaldessa, bé aspirant a ser regidor o regidora o bé, senzillament, votant amb tota llibertat aquelles persones que els agradaria que ho fossin.

Personalment, trobo que el principal atractiu és més aviat el segon, la possibilitat que acabem tenint un alcalde o alcaldessa que no sigui militant de cap dels quatre partits que hàgim impulsat la plataforma (si finalment ICV i CUP s'hi avenen). I com l'alcaldia, les regidories. Això no era pas impossible fins ara a ERC, però la persona independent en qüestió parlava directament amb qui tenia la responsabilitat, al partit, d'elaborar les llistes. En tot cas, després l'assemblea ho votava i solia ser per ratificar-ho. Amb la proposta que fem a Arenys de Mar ja no és així i qualsevol persona que s'identifiqui amb l'espai polític definit per la suma d'ICV, CUP, NEC i ERC és lliure de presentar candidatura i de buscar els suports que l'ajudin a assolir-ho, tant entre els partits impulsors com entre la resta de vilatans.

Ara bé, si aquest exercici de democràcia oberta es fa sobre la base de quatre formacions disposades a concórrer en una única llista, les possibilitats d'èxit són molt superiors que no pas si ho fan només tres, només dues o una de sola. I no només perquè la idea de projecte comú en surt molt reforçada, sinó també perquè cal tenir present el principi d'Hondt, un principi que de moment continua sent vigent al nostre sistema.

I per què és tan rellevant aquest principi i cal tenir-lo tant en compte? Us ho explico amb l'exemple de les darreres municipals: si ICV, CUP i ERC ens haguéssim presentat en una llista única la suma dels vots obtinguts hauria estat de 1.728. Això vol dir que hauríem guanyat les eleccions, perquè CiU, la llista més votada, en va obtenir 1.288. Per tant, hauria estat el cap o la cap de llista d'aquesta suma de tres partits i no pas Estanis Fors qui hauria tingut la responsabilitat d'intentar formar un govern estable, majoritari. Però aquesta unitat hauria tingut un segon efecte que és atribuïble al principi d'Hondt: allò que per separat ha sumat cinc regidories (tres d'ICV, una de la CUP i una d'ERC) n'hauria sumat sis. I aquest regidor de més que hauria obtingut ICV+CUP+ERC l'hauria perdut CiU. Per tant, la distribució hauria estat 6+4+4+2+1.

A ERC estem convençuts que si a més ara hi podem sumar NEC i, sobretot, com us deia, obrir-ho a tots els i les independents, que és el que realment dóna sentit a la proposta, les opcions d'arribar als 9 regidors són elevadíssimes. De quina manera podrien acabar d'incidir en aquests resultats les tendències que reflecteixen les enquestes en l'ámbit nacional o quins efectes tindria una fragmentació encara més gran de l'espai polític arenyenc amb la incorporació de noves formacions és una qüestió que, si us sembla bé, podem tractar en un altre apunt.