Per situar-nos, ahir vaig acostar-me al parc de Lourdes. En pujar les escales de la masia ens trobem de front amb l’ermita. Cap a la dreta hi tenim una font i en paral·lel hi ha unes escales que pugen fins a la plaça de la Sardana.

Doncs bé, abans d’arribar a aquesta última, a mig tram d’apujar per les escales, hi ha el que m’ha semblat que és un aljub o tanc soterrat, o almenys ho va ésser en el seu temps. En acostar-me em sorprèn el fet que la tapa metàl·lica és oberta i separada, amb la qual cosa és al descobert el seu buit i fondària, d’uns tres o quatre metres aproximadament.

Obvio esmentar la quantitat de mainada que cada dia hi passa per allí per anar al col·legi o per jugar, així com la inexistent il·luminació. Un còctel tot plegat que ens acosta al risc de lamentacions d'un perill que sens dubte és latent.