Avui a molts els sorprendrà saber que un dels punts primordials dels Estatuts de Constitució del PSC deia: "Els socialistes assumim plenament la lluita per la llibertat de Catalunya, la lluita perquè la nació catalana aconsegueixi el seu dret a la l'autodeterminació".

Ostres! insòlit, no? Després de la deriva espanyolista del PSC dels últims mesos, que ja no està d'acord amb el dret a decidir, que convida a sortir per la porta de darrera als seus militants i els pocs ex alts càrrecs catalanistes que quedaven (Tura, Nadal, Castells, Geli, Elena, Ros, Bonet....), sembla mentida que en els seus orígens i en la seva ideologia primés el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

El PSC ha perdut el nord fa temps, està clar, però no pot ser que ho faci a costa de la seva essència, les dues raons de ser dels socialistes: la lluita per la transformació de la societat capitalista vers el socialisme i la lluita per l'autodeterminació de la nació catalana.

El que no se n'adonen és que perdre la seva essència, els fa perdre militants i votants que encara creien en el socialisme.

Els partits no són propietat dels seus dirigents. Són de tots els militants. Estaria bé que el PSC es mirés el melic i consultés el què era i el què vol ser amb el coixí.

I ho dic jo, una republicana que abans d'independentista sóc demòcrata i per això vull que es faci una consulta pel dret a decidir, encara que no guanyi el sí.

Si el PSC encara és demòcrata i recorda la seva essència, hauria d'apostar pel gran exercici de la democràcia: el dret a vot.