Soc del Barça, desde que recordo que m'agradabe el futbol, hi anava amb el meu para a les Corts, ell amb va fer soci quant es var inaugurar el Cam Nou.
Vaig viure a Madrid, quant les copas d'Europa de aquells cabronasos les guanyaben gracies al sortejos amb les boles a la nevera. 5 copes seguidas, i jo aguantan i donan fe de ser del Barça, que no culé, alli al mig del enemic fen bandera del meu equip.
Vaig entendre el que entenian lluny de casa nostre, ser del Barça.
Quant volgueu, podem encetar une xarrade sobre el tema.
Pro avui, el meu esperit esta, trist?, sorpres?, avergonyit?, cabrejat?.
Perque el meu estat d'anim esta tan indefinit?.

Ara fa un parell de horas ha acabat un partit de futbol, concretament la primera part de las semifinals de la Copa del Rei entre el Getafe i el Barça. El resultat ha estat de 5 a 2 a favor del Barça.
En aquest partit el jugador de Barça, Messi ha fet un gol espectacular.
Ha partir d'aqui, se ha desfermat la paranoia.
Els espectadors del camp, aplaudin a rabia i ensenyant mocadors blancs.
El jugador abraçance amb els seus companys i caien a terra o quasi be.
El locutor de Catalunya Radio, que habia estat narran la jugada i que se anava excitant a mida que aquesta se anava produint, acabava repetin el nom de Messimessimessi fins que es podia sentir "imes i mes i mes". Per mi, espontaneitat, cap. Profesionalitat, tota.

Veurem hara, com els poders mediatics, tractan aquesta noticia, i com viuen d'ella, com la manipulan. Com la treuen del seu puesto, com la posan on els conve, viuran d'ella tot el que pugin, i seran uns periodistes esportius, del cor, comentaristes etc, cualsevol de la fauna Mediatique.

Jo sempra salvare, els que tractin les coses que els hi son objectes del seu negoci, amb honestetat. Per tant cualsevulgue d'aquets no es senti senyalat per les meves ratlles.

No he acabat, faig un respir, pero continuaré. (Si surt l'imatge d'en Maradona, es perque no he sapigut trovar la d'un camp de futbol).