Ahir a la nit s'estrenava al Teatre Romea 'Soldados de Salamina' dirigida per Joan Ollé i interpretada per: Carlos Álvarez-Novoa,Gonzalo Cunill,Lluís Marco,Isabelle Bres,Karla Junyent,Xavier Ruano,Manel Sans.
Puc pensar que molts han llegit el llibre de Javier Cercas o ha vist la versió cinematogràfica de David Trueba. Jo he llegit i he vist "els soldats". Ara he pogut veure la versió teatralitzada d'aquesta història que parla de la Guerra Civil i d'una Espanya que ens queda lluny (o no).
L'únic que puc dir és que pel món de la interpretació és un regal. El treball dels actors és extraordinari. El guió (adaptació de Julie Sermon i Joan Ollé) també és genial.
El problema: dues hores llegint en veu alta un llibre.
Els actors i actrius (tots) damunt l'escenari, quiets, estàtics (durant dues hores). Els acompanyaven, només, quatre cadires i quatre micròfons per anar desgranant perquè Cercas va estirar els fils per arribar a les repostes del perquè un jove republicà no va acabar amb la vida del fundador de la Falange.
Crec que ha estat un repte portar aquesta obra al teatre, fer-ne l'adaptació, però també penso que el projecte s'ha pogut tirar endavant pel treball dels actors que fan l'espera del final molt més agradable (si es pot dir així). L'espectacle hagués tingut la mateixa reposta si hagués durat menys (amb seixanta minuts ja n'hi hauria prou) perquè el talent que hi havia així ho permetia.
Bé, si aneu a veure l'obra m'agradaria compartir opinions i visions. No fos cas que jo hagués tingut una mala nit...