Arenyautes és un invent d'ara fa un munt d'anys que hauria pogut triomfar molt i molt si el seu inventor no fos com és (discret i poc donat a les exageracions). Ara mateix diré pecat i pecador: aquest personatge, que un bon dia es va treure aquesta cosa que ara en diuen xarxa social, és l'Oriol Ferran i Riera. Crec que és un precursor dels facebocs i tuiters actuals. Crec que podria estar a la primera línia del complicat món de les noves tecnologies però ho acabo de dir i, segurament, no cal insistir-hi més. En Ferran es fet i deixat estar. Ha tingut a la seva vida mil iniciatives i mil vegades ho ha creat i ens ha convidat a tots a que continuéssim la feina que ell iniciava. Veritablement és un personatge d'aquells que en diuen inventor d'històries creador de tempestes d'idees (allò del brainstorming). Jo només conec dues persones que tinguin el cap tant clar, tant àgil i tant generós, per poder actuar d'aquesta manera. L'un és l'Oriol i l'altre en Ramon Parellada, fondista i restaurador. 

Si faig aquest preàmbul es perquè crec que seria interessant que aquest “arenyautes” fos més actiu i concorregut. Començant per mi mateix que temps enrera  hi havia col·laborant molt i continuant per tants i tants arenyencs que hi tindrien un munt de coses a dir i a explicar. Penso que haurien de retornar-hi en Miquel Colomer, que diu moltes coses i molt ben dites, en Xavi Mir que és un lletraferit d'aquí t'espero, el mateix Oriol Ferran, que si no escriu coses de “miquelets” no escriu res, la Marta del Castillo, ara que la tornem a tenir a Arenys, el seu marit, en Marc Colomer, periodista, de primera fila i divisió, i tants d'altres que segur  que enriquirien aquest espai arenyenc. Trobo a faltar les collonades intel·ligents d'en Xevi Galceran que eren magnífiques i l'exemple més clar que aquesta xarxa pot i ha d'estar oberta a tota la rodalia, que en el cas d'Internet arriba fins allà on vulgueu.

No em sobra ningú però m'hi falta un munt de gent. Només com exemple, vull destacar la col·laboració sovintejada de l'Enric Badosa que fa un apunts plens d'interès i coneixements i tots venen acompanyats de fotografies molt pedagògiques i que s'han de valorar, encara més, perquè són de collita pròpia. M'agraden els dibuixos de l'amic Xiberta. No opinaré de la Maria Teresa Quintana, per germana, i estimo les col·laboracions d'en Xavier Febrer, malgrat que no sempre hi estigui d'acord. 

Certament hi ha molts temes per parlar: des del recorrent de la política fins a l'anècdota més fàcil i divertida. Tot hi cap. Per donar exemple, a tots els que he citat, i a tots els que m'he oblidat, jo em comprometo a sovintejar més en aquestes pàgines. M'agradarà que en el proper apunt ja tindré companyia de la bona. Apa, feu-me cas!