"si la música te parece cara y un paquete de pipas no, cómprate unas pipas y no un CD"
No sé qui va dir això, però hi estic completament d'acord. El 95% dels músics avui dia o es moren de gana o han de tenir una feina "normal" per sobreviure. Amb tanta descàrrega gratis, la gent realment no valora la música, i m'assembla que no hi ha gaires persones que podrien viure sense música. El món necessita músics, però els músics necessiten peles per sobreviure, també.
Potser en comptes d'un paquet de pipes jo hagués posat com exemple un parell de cubates, que és més realista. Seriosament, la gent prefereix beure's un parell (o cinc, o sis) cubates en un bar que comprar-se un CD. Els cubates els hi duraràn, com a molt, tota la nit. El CD els hi pot durar tota la vida.
Un exemple de com són certes persones: El mes passat el meu marit tocava a San Angelo, Texas, (a unes 4 hores en cotxe d'on vivim) amb una banda boníssima. Jo m'havia llevat a les dues de la matinada per anar a la feina, i quan vaig plegar ens varem anar cap a San Angelo. Cansada de treballar i de les 4 hores de cotxe, quan arribem allà el cantant em demana que si puc cobrar les entrades a la porta perquè la noia que ho havia de fer estava malalta. Com que la banda cobrava comissió per les entrades venudes, vaig dir que sí, decidida a no deixar entrar de gorra a ningú. L'entrada eren $10, i la gent els pagava de bon grat perquè sabien que tenien per endavant 4 hores de bona música per ballar. Al cap d'una hora, un idiota borratxo va entrar al local, i es va empipar perquè havia de pagar $10. Em va dir que no volia pagar perquè ell havia anat a beure's unes copes, no a ballar, i em va dir que ja es gastaria prou pasta al bar. Jo, amablement, li vaig dir que ho sentia molt però que la entrada eren $10, i ell em va dir que me'n pagaria 5 i deixaria bones propines a les cambreres. Jo quan estic cansada m'empipo fàcilment, però encara li vaig poder dir amablement que si volia entrar, havia de pagar. Ostres, com es va cabrejar! Li vaig haver d'aguantar un discurs, i al final em va dir que ja trobaria un altre lloc ón gastar-se els diners. Espero que no en trobés cap. La feina de músic està molt mal pagada, i el món necessita menys idiotes com aquell.
He vist que es menciona la SGAE... Aquests pirates també em fan bullir la sang. No són els unics, és clar. La BMI és igual de dolenta. Per posar-vos un exemple, mentre el meu marit i jo viviem a Arenys, ell va escriure una cançó que es diu "Last Train To Barcelona". La va registrar amb la SGAE perquè erem allà. Al desembre del 2004 en Tomeu Penya treia un disc ón s'incloïa "Last Train To Barcelona", i tota la família estava ben contenta. Quan varem anar a la SGAE per veure què haviem de fer per cobrar els drets d'autor, ens varen dir que no els podien pagar perquè ell estava afiliat a la BMI (una SGAE internacional), i que fins que no es desafiliés no hi havia res a fer. La BMI ens va dir que això no era veritat, que no ens preocupessim que ells s'ocuparien de tot. No ho varen fer, és clar, i després de infinitat de trucades i emails ignorats, varem decidir que encara estavem molt contents de tenir la cançó al disc d'en Tomeu, que ens agrada molt i és el cantant preferit de la meva mare, però que no veuriem mai un duro. Sabem que la SGAE col.lecta els diners, però que només paga a les seves "estrelles". Colla de lladres...
Jo me'n recordo quan anava cada día a Barcelona a estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes. Els meus pares em donaven, si no recordo malament, 1.500 pessetes a la setmana pels meus gastos (cafès, diaris, etc). Moltes vegades passava de pendre'm el tallat entre classe i classe, o algun dia pujava les Rambles a peu per estalviar-me el bitllet de metro, i cada mes, miraculosament, me'n podia anar a Discos Castelló i comprar-me un o dos discos de música country, la meva música preferida. Jo la valorava, la música que comprava, i no robava diners als músics que la feien.
El P2P no és dolent. Molts artistes comparteixen concerts sencers perquè els fans se'ls descarreguin, i els encoratgen a compartir-los amb altres fans, però el que no faran mai és donar gratis un àlbum que, com a mínim, els hi ha costat $30.000 o $40.000 de grabar en un estudi. I una persona que compra el CD del seu artista preferit i el penja a internet perquè tothom se'l pugui descarregar gratis, s'hauria d'aturar i pensar en el mal que li està fent a l'artista.
Comentaris
"si la música te parece
Enviat per raquel el Dc, 02/05/2007 - 18:10
"si la música te parece cara y un paquete de pipas no, cómprate unas pipas y no un CD"
No sé qui va dir això, però hi estic completament d'acord. El 95% dels músics avui dia o es moren de gana o han de tenir una feina "normal" per sobreviure. Amb tanta descàrrega gratis, la gent realment no valora la música, i m'assembla que no hi ha gaires persones que podrien viure sense música. El món necessita músics, però els músics necessiten peles per sobreviure, també.
Potser en comptes d'un paquet de pipes jo hagués posat com exemple un parell de cubates, que és més realista. Seriosament, la gent prefereix beure's un parell (o cinc, o sis) cubates en un bar que comprar-se un CD. Els cubates els hi duraràn, com a molt, tota la nit. El CD els hi pot durar tota la vida.
Un exemple de com són certes persones: El mes passat el meu marit tocava a San Angelo, Texas, (a unes 4 hores en cotxe d'on vivim) amb una banda boníssima. Jo m'havia llevat a les dues de la matinada per anar a la feina, i quan vaig plegar ens varem anar cap a San Angelo. Cansada de treballar i de les 4 hores de cotxe, quan arribem allà el cantant em demana que si puc cobrar les entrades a la porta perquè la noia que ho havia de fer estava malalta. Com que la banda cobrava comissió per les entrades venudes, vaig dir que sí, decidida a no deixar entrar de gorra a ningú. L'entrada eren $10, i la gent els pagava de bon grat perquè sabien que tenien per endavant 4 hores de bona música per ballar. Al cap d'una hora, un idiota borratxo va entrar al local, i es va empipar perquè havia de pagar $10. Em va dir que no volia pagar perquè ell havia anat a beure's unes copes, no a ballar, i em va dir que ja es gastaria prou pasta al bar. Jo, amablement, li vaig dir que ho sentia molt però que la entrada eren $10, i ell em va dir que me'n pagaria 5 i deixaria bones propines a les cambreres. Jo quan estic cansada m'empipo fàcilment, però encara li vaig poder dir amablement que si volia entrar, havia de pagar. Ostres, com es va cabrejar! Li vaig haver d'aguantar un discurs, i al final em va dir que ja trobaria un altre lloc ón gastar-se els diners. Espero que no en trobés cap. La feina de músic està molt mal pagada, i el món necessita menys idiotes com aquell.
He vist que es menciona la SGAE... Aquests pirates també em fan bullir la sang. No són els unics, és clar. La BMI és igual de dolenta. Per posar-vos un exemple, mentre el meu marit i jo viviem a Arenys, ell va escriure una cançó que es diu "Last Train To Barcelona". La va registrar amb la SGAE perquè erem allà. Al desembre del 2004 en Tomeu Penya treia un disc ón s'incloïa "Last Train To Barcelona", i tota la família estava ben contenta. Quan varem anar a la SGAE per veure què haviem de fer per cobrar els drets d'autor, ens varen dir que no els podien pagar perquè ell estava afiliat a la BMI (una SGAE internacional), i que fins que no es desafiliés no hi havia res a fer. La BMI ens va dir que això no era veritat, que no ens preocupessim que ells s'ocuparien de tot. No ho varen fer, és clar, i després de infinitat de trucades i emails ignorats, varem decidir que encara estavem molt contents de tenir la cançó al disc d'en Tomeu, que ens agrada molt i és el cantant preferit de la meva mare, però que no veuriem mai un duro. Sabem que la SGAE col.lecta els diners, però que només paga a les seves "estrelles". Colla de lladres...
Jo me'n recordo quan anava cada día a Barcelona a estudiar a l'Escola Oficial d'Idiomes. Els meus pares em donaven, si no recordo malament, 1.500 pessetes a la setmana pels meus gastos (cafès, diaris, etc). Moltes vegades passava de pendre'm el tallat entre classe i classe, o algun dia pujava les Rambles a peu per estalviar-me el bitllet de metro, i cada mes, miraculosament, me'n podia anar a Discos Castelló i comprar-me un o dos discos de música country, la meva música preferida. Jo la valorava, la música que comprava, i no robava diners als músics que la feien.
El P2P no és dolent. Molts artistes comparteixen concerts sencers perquè els fans se'ls descarreguin, i els encoratgen a compartir-los amb altres fans, però el que no faran mai és donar gratis un àlbum que, com a mínim, els hi ha costat $30.000 o $40.000 de grabar en un estudi. I una persona que compra el CD del seu artista preferit i el penja a internet perquè tothom se'l pugui descarregar gratis, s'hauria d'aturar i pensar en el mal que li està fent a l'artista.
Raquel