Jo en cap moment he comentat que un artista de debó, no aquesta patranya que ens venen als mitjans de comunicació, aquesta èlite de la indústria musical, que poden ésser qualsevol cosa menys artistes, hagi de no cobrar per la seva obra. Evidentment que un artista, sigui del tipus que sigui, ha de tenir algun tipus d'incentiu o remuneració per a poder crear obres de qualitat. El que jo em pregunto és el següent: Quin tant per cent del total del preu d'un CD es porten tots els intermediaris (contant discogràfiques, entitats gestores i altres) i quin tant per cent es porta l'artista, en aquest cas el teu marit?. Jo, pagaria amb molt de gust el preu del CD sabent que aniria a l'artista. El que no em fa gens de gràcia és saber que la majoria d'aquests diners van a multinacionals (són 4 les empreses que manegen l'oligarquia cultural a Espanya) ja prou riques gràcies a l'esforç de tercers (artistes de debó). Potser és una posició insolidària des del punt de vista d'un artista, però crec que puc donar molt més a un concert que no m'importa pagar el que em demanin que en el preu d'un CD. Segurament les xarxes P2P estàn fent una gran acció publicitària a artistes que d'altra manera, no es coneixerien, perquè tots els que ens movem una mica en aquest entorn, SGAE, ACAM i discogràfiques principals (EMI i Universal) fan publicitat nomès de la patranya que els interesa. Normalment alguna cosa semblant a cultura... malauradament els artistes de debó han d'anar a discogràfiques alternatives que normalment no tenen prou líquid com per a fer campanyes com les grans. Des d'aquest punt de vista les xarxes P2P estàn fent un gran favor a l'artista "miserable".
Un altre punt que no estic d'acord és culpar als internautes de la precària situació del mercat cultural... la cultura és un dret que tenim tots per a accedir-hi, tinguem diners o no en tinguem. Aquesta és una característica de la cultura i es recull a la constitució del 1978 (o això crec). La precària situació és de les empreses intermediàries... el no voler actualitzar-se, el no voler evolucionar i adaptar el model de negoci. Un ciutadà (internauta o no) pot compartir la seva música com es feia anys enrera amb el cassete de música amb el seu col·lega de Nova York. El problema són les taxes i la forma de fer de tota aquesta màfia d'intermediaris que dominen aquest mercat.
De totes maneres, entenc la teva preocupació, podem discrepar en les opinions i en la forma d'atacar el problema pero ho entenc perfectament ja que jo d'alguna manera l'he sofert però en un altre entorn: el del software. Jo, al igual que el teu marit va haver uns anys que vaig haver de programar software lliure mentres treballava per una empresa que tancava el codi. Ara, per sort, treballo en una empresa 100% free software que treballa en un model del negoci totalment diferent al que està acostumada la indústria del software. La idea és aquesta, obrir llicèncias i repensar el negoci. O es fa així, o la indústria mor. El problema és que abans de morir la indústria, s'en porta amb ella alguns petits artistes. Són els efectes colaterals...
Ja per acabar, m'agradaria esmentar-te un parell de llibres que potser t'interessaries llegir, un és Copia Este Libro d'en David Bravo (molt recomanable) i l'altre Cultura Libre d'en Lessig i ja possats Software Libre para una Sociedad Libre d'en Richard Stallman. Tots tres totalment lliures de llicències restrictives de compartir per a baixar en PDF.
Molt de gust d'haver intercanviar opinions amb tu.
Comentaris
TENS RAÓ PERÒ...
Enviat per Esperanceta el Dc, 02/05/2007 - 20:19
Jo en cap moment he comentat que un artista de debó, no aquesta patranya que ens venen als mitjans de comunicació, aquesta èlite de la indústria musical, que poden ésser qualsevol cosa menys artistes, hagi de no cobrar per la seva obra. Evidentment que un artista, sigui del tipus que sigui, ha de tenir algun tipus d'incentiu o remuneració per a poder crear obres de qualitat. El que jo em pregunto és el següent: Quin tant per cent del total del preu d'un CD es porten tots els intermediaris (contant discogràfiques, entitats gestores i altres) i quin tant per cent es porta l'artista, en aquest cas el teu marit?. Jo, pagaria amb molt de gust el preu del CD sabent que aniria a l'artista. El que no em fa gens de gràcia és saber que la majoria d'aquests diners van a multinacionals (són 4 les empreses que manegen l'oligarquia cultural a Espanya) ja prou riques gràcies a l'esforç de tercers (artistes de debó). Potser és una posició insolidària des del punt de vista d'un artista, però crec que puc donar molt més a un concert que no m'importa pagar el que em demanin que en el preu d'un CD. Segurament les xarxes P2P estàn fent una gran acció publicitària a artistes que d'altra manera, no es coneixerien, perquè tots els que ens movem una mica en aquest entorn, SGAE, ACAM i discogràfiques principals (EMI i Universal) fan publicitat nomès de la patranya que els interesa. Normalment alguna cosa semblant a cultura... malauradament els artistes de debó han d'anar a discogràfiques alternatives que normalment no tenen prou líquid com per a fer campanyes com les grans. Des d'aquest punt de vista les xarxes P2P estàn fent un gran favor a l'artista "miserable".
Un altre punt que no estic d'acord és culpar als internautes de la precària situació del mercat cultural... la cultura és un dret que tenim tots per a accedir-hi, tinguem diners o no en tinguem. Aquesta és una característica de la cultura i es recull a la constitució del 1978 (o això crec). La precària situació és de les empreses intermediàries... el no voler actualitzar-se, el no voler evolucionar i adaptar el model de negoci. Un ciutadà (internauta o no) pot compartir la seva música com es feia anys enrera amb el cassete de música amb el seu col·lega de Nova York. El problema són les taxes i la forma de fer de tota aquesta màfia d'intermediaris que dominen aquest mercat.
De totes maneres, entenc la teva preocupació, podem discrepar en les opinions i en la forma d'atacar el problema pero ho entenc perfectament ja que jo d'alguna manera l'he sofert però en un altre entorn: el del software. Jo, al igual que el teu marit va haver uns anys que vaig haver de programar software lliure mentres treballava per una empresa que tancava el codi. Ara, per sort, treballo en una empresa 100% free software que treballa en un model del negoci totalment diferent al que està acostumada la indústria del software. La idea és aquesta, obrir llicèncias i repensar el negoci. O es fa així, o la indústria mor. El problema és que abans de morir la indústria, s'en porta amb ella alguns petits artistes. Són els efectes colaterals...
Ja per acabar, m'agradaria esmentar-te un parell de llibres que potser t'interessaries llegir, un és Copia Este Libro d'en David Bravo (molt recomanable) i l'altre Cultura Libre d'en Lessig i ja possats Software Libre para una Sociedad Libre d'en Richard Stallman. Tots tres totalment lliures de llicències restrictives de compartir per a baixar en PDF.
Molt de gust d'haver intercanviar opinions amb tu.
Salut!