Arenys de Mar és un enclavament ungit de prejudicis, tant a nivell de partits com a nivell de capelletes; que al seu torn, són pitjors que els primers. Transcorreguts dos anys d'ençà de les Municipals 2015, la vila continua dividida entre els uns, els «forsistes», i els altres, la refosa d'«antiforsistes». Sens dubte, amb afecció —o no— pel convilatà Estanislau Fors, cal reconèixer que no havíem tingut una figura local que reuneixi tant Amor com Odi; ni el batlle Miquel Rubirola en el seu apogeu. Dit això, i passat un any de la moció de censura, no sembla que el nou equip de govern tingui més projecte que denigrar el de l'anterior; i l'actual oposició (JxA, en efecte, perquè CUP ha après a nedar i guardar la roba), per conseqüent, viu de la ferida. I sent l'equador de la legislatura, el joc de trons per a les Municipals 2019 ha començat! Cada poble té el que vol i no té el que no vol. Compareu els perses, els caldeus, els egipcis, els grecs, o els jueus, amb els límits dels arenyencs.