La jornada intensiva del divendres em permet tornar més aviat a casa. En el tren, enraones amb alguns convilatans. Comences tractant bagatel·les i clous despatxant política nacional i local. Havent determinat que el país està liderat generalment per incompetents, els quals no tenen experiència a l'empresa privada o no han guanyat unes oposicions amb suor i llàgrimes, ens refugiem als quefers de la petita pàtria; i la conclusió, tanmateix, no és millor. Em fascina, per tant, l'oprobi a alguns polítics nacionals, mentre que alguns polítics locals tenen immunitat moral. I quan la conversa s'estanca en un cul de sac, en plantejo una sortida: "Recordo com vas fer campanya per X. Satisfet, havent-los donat suport i votat?" La resposta és de traca i mocador: "Campanya, jo? Em vaig comprometre públicament amb X, però vaig votar finalment el partit Y." Per què alimentar tanta impostura? La Veritat ens farà lliures!

Article publicat a L'Agenda (Juny 2017, pàgina 20) [1].