Exposició al Calisay.
En Joan és un artista emergent i alhora tardà que ha aprofitat el seu talent natural amb el llapis i el pinzell per reinventar- se per mostrar-nos la senzillesa i refrescant traça de colors en la seva obra; el seu idioma pictòric es defineix per la lluminositat i delicadesa en cada una de les seves pinzellades.
El recull de quadres que trobem en aquesta exposició ens apropa a un viatge de recuperació de la memòria. La màgia del pinzell de l’artista ens trasllada a un temps passat ple de records i activitats quotidianes que formen part de la nostra memoria.
Cristina Pérez
Educadora social especialitzada en artteràpia i creativitat
http://joanlenam.wixsite.com/salichsart en aquesta web podreu seguir les exposicions i treballs professionals que vaig realitzant.
Aquest dissabte 27 ha estat molt gratificant i generós per part del públic assistent,haver estat protagonista de aquesta jornada guiada que m'ha fet gaudir una vegada mes de la vostra companyia i interès, com si d'una continuació de l'inauguració es tractes però amb mes calma a l'hora de un comiat o final de festa, m'agrada i m'agradarà molt poder compartir la meva experiència, artística amb tothom, ara i en el futur.
Gràcies .....
i un grapat d'anecdotes
*Mirant la Cobla una senyora se m'acosta i explica el primer record que li be a la memòria es el de anar a missa, jo ben estranyat li pregunto , que? Com? Expliquem-ho.... i seguidament el relat extret de la seva joventut de com era tant de missa la seva família fins el límit de que els dissabtes les sardanes que eren una gran esdeveniment social de l’época de la seva joventut i que a partir de les 12h del vespre se li prohibia fins hi tot prendre cap cafè o refresc tot i a estar cansats i suats de ballar les sardanes per que l’han demà havien de anar a missa i per poder combregar sense pecar havia d’estar en dejú 12h com a mínim.
*M'agrada la sinceritat i encara que sembli estrany he gaudit demanant disculpes per el meu error i començant converses amb el públic assistent. Molts m'heu recordat que en el bus d'Pere Masset s'escriu amb M no amb B, jo i només jo en tinc la culpa d'aquest error tipogràfic....
*Fins hi tot he quedat sorprès, dons una persona em preguntava si jo havia pintat el seu avi en l'exposició dels il·lustres que baix realitzar el 2008.
*D'altres recordaven mirant el quadre del mont calvari com se'n recordava de la seva infantesa jugant a policies i serenos en l'obra a mig acabar durant els anys 40 a la platja del Calvari.
*Tothom en acabar la visita em parlaba del mateix quadre .....Tocar el timbre i engegar a corre es una experiència que s'hauria d'ensenya al col·legit, es veu que apretar botons a la canalla sempre li ha agradat, en tenim un record entranyable......
* i un grapat mes ja em van venin a la memoria......
