històric entrades

albert

February 2013

albert
Corrupció
Corrupció
Ja fa uns dies o potser uns mesos que llegir la premsa em fastigueja, crisi, dades macroeconòmiques, prima de risc, rescats econòmics, retallades.... Si els darrers mesos era depriment a dia d'avui és una incitació a la desobediència. La paraula és corrupció. Una xacra estesa en moltes esferes de la societat i que esquitxa de forma massiva a la classe política, totalment desacreditada pel continu degoteig de noticies aparegudes als mitjans.
Sense entrar a valorar colors polítics voldria dir que la democràcia a l'estat espanyol és jove i amb una dictadura de 35 anys com a referent. El caciquisme continua existint, la corrupció existent a dia d'avui és l'herència de la corrupció de la dictadura. Les estructures de poder continuen plenes i dirigides per les mateixes elits econòmiques i socials que han sabut camuflar-se sota el paraigües d'una democràcia dèbil i jove, aquest fet també és reprodueix a la política i per defecte als polítics.
La transició espanyola no és ni de bon tros tan positiva com expliquen, recordo que a la universitat ens la dibuixàven com un model positiu i com un esforç col·lectiu de la societat per sortir endavant. Cada cop que em parlen de la transició com un fet positiu, m'estiro dels cabells, va ser una oportunitat perduda. Una transició incompleta que ha permès que continuem tenint el que teníem (evidentment i salvant les distancies del que és una dictadura militar instaurada per un cop d'estat), es va quedar a mitges per acontentar tothom, sobretot als militars i aquelles elits més conservadores que avui, continuen al poder. És hora de finalitzar allò que va quedar a mitges.
Per acabar amb aquesta xacra el país necessita un canvi, un sotrac, un crit de ràbia. Llegir aquest dies la premsa m'incita a la desobediència, prou.

November 2011

albert
Acte electoral ICV EUiA amb Raül Romeva divendres 11 de Novembre

September 2011

albert
Reforma exprés, immersió lingüística o com desmuntar un model
Reforma exprés, immersió lingüística o com desmuntar un model
Recordarem el 2011 com l’any de les agencies de ràting, l’any de la universalització del concepte del deute públic, i l’any que més o menys tothom sabia que el referent d’aquest indicador és l’alemany. Un any difícil per a la majoria de ciutadans; però a més, ahir vam rebre un atac frontal a la nostra sobirania. Per un costat la reforma d’una constitució per la via ràpida i sense consulta, ni referèndums quan fins fa ben poc aquesta, la Constitució, era inviolable, inalterable i innegociable.
Doncs bé, en un tres i no res han decidit carregar-se tots els arguments imposats fa uns mesos, anys... i el Congrés va votar a favor d’una reforma exprés per modificar la Constitució Espanyola. Un canvi que respon als desitjos dels mercats, un canvi que sobretot farà recaure les seves conseqüències en drets fonamentals. Jo recordaré el 2011 com l’any en què vam desmuntar l’Estat del benestar en detriment de la tranquil•litat i seguretat dels mercats. L’any en què es va fer visible, finalment, la cessió de la sobirania cap als mercats.
No vull deixar de mencionar Llamazares (ahir va estar excel•lent) quan va deixar en evidència més d’un polític i més d’una formació política al Congrés, no acceptant l’esmena d’última hora, fet que va provocar que no s’inclogués en el text final.
També es va produir una altre fet preocupant, l’ultimàtum del TSJC respecte el castellà com a llengua vehicular a l’escola. La immersió lingüística perilla de forma seriosa, un model excel•lent que ha fet possible que persones que teníem el castellà com a llengua materna i paterna, elevéssim el català també a aquesta categoria. Persones com jo som el resultat d’aquesta immersió lingüística i la veritat és que és un orgull tenir dues llengües maternes. S’han inventat un problema allà on no existia i per això convido tothom a firmar el manifest de Som Escola.
La desafecció amb l’Estat espanyol s’accelera per iniciatives com aquesta que no busquen el benestar dels ciutadans sinó acontentar interessos partidistes. Són atacs a Catalunya i jo, partidari del federalisme, veig aquest objectiu encara més llunyà i complicat.
Entre tot això, vam tenir una notícia positiva, Manuel Fraga Iribarne ha dit adéu a la política (ja tocava). És una vergonya com a ciutadà que un personatge franquista (confés i empíricament demostrable) encara estigués vinculat a les administracions i òrgans de govern de l’estat.
Com veieu un dia trist per a la societat i justament tinc més clar encara que #jovullvotar i que #jonoacato perquè tots #somescola.

August 2011

albert
El brindis del 20N

October 2010

albert
Política lisèrgica
Política lisèrgica
Crec que aquest darrers dies he assistit a un dels shows polítics més lisèrgics dels últims anys. Montilla afirmant que no reeditarà el tripartit.
A un mes de les eleccions que han de decidir el futur d’aquest país, amb les enquestes totalment en contra i sobretot amb una abstenció brutal, Montilla es despenja afirmant que no tornaren a fer servir la fórmula (a Madrid ara sí que brindaran amb cava català, ara si toca.)
Aquesta afirmació, amb una clara intenció electoral d’incentivar i motivar el vot abstencionista a les autonòmiques però votant del PSOE a les generals i que com a norma, no acostuma a exercir el seu dret a vot a les eleccions al Parlament de Catalunya, serà el seu cavall de batalla. Montilla ha quedat com un mal jugador que ha posat en entredit els darrers anys de govern i el més greu de tot és que ha omplert de contingut totes aquelles critiques que durant els anys de tripartit i govern d’entesa s’han dedicat a destruir, tergiversar i assetjar al govern català.
No se si un altre tripartit (govern d’entesa) seria positiu o negatiu per el país, el que si tinc clar es que d’una manera clara ha llençat la presidència i al govern “al baul de los recuerdos”. La jugada del PSC i el posicionament d’aquesta afirmació com ja he dit es clara, incentivar al votant del PSOE català perquè es mobilitzi i vagi a votar. Doncs bé, tal i com jo veig les coses em pregunto si des de Madrid aposten clarament per un govern de CiU (exemples en aquest darrers anys hi ha de sobres) que els hi doni estabilitat parlamentària, que no els hi reprodueixi problemes amb les Espanyes mesetàries i que a més, doni suport puntual per aprovar pressupostos generals, perquè el votant PSOE ha de votar PSC? Si el missatge que arriba des de Madrid es que la coherència la posa CiU?
Sobre el discurs de CiU... em sona a lo de sempre. Amb la situació econòmica de crisis mundial, encara que algú s’encaparri a localitzar la crisis a Catalunya i a la mala gestió del tripartit, les mesures que proposen em semblen irrisòries, demagògiques i sobretot irreals, no a l’impost de successions, no a l’impost de..., baixarem l’impost de..., baixarem l’impost de... i em pregunto? Com finançaren les arques públiques? ... aaaaa amb el concert econòmic!!! Aquest tema, el del concert econòmic és un ”I have a dream” que ni ells se’l creuen.
Bé, amb tot això no s’ha d’oblidar que podem tenir i tindrem, representacions parlamentàries diverses, variades i de diferent signes polítics a l’arc parlamentari, fet que farà que el repartiment d’escons no afavoreixi precisament als partits grans. El PSOE com sempre s’ha imposat al PSC, el futur de la generalitat passarà per la presidència d’Artur Mas i a Madrid ja els hi va be, tindran allò que volen de Catalunya, estabilitat i recolzament institucional. I de passada perquè no provar una Sociovergència o una Peppervergència? No descartem res però el que puc assegurar es que Montilla no vol ser President, ell mateix ho ha dit. Tot plegat lisèrgic.
Albert

September 2010

albert
Apunts sobre el 29 S

June 2010

albert
Amb l'Educació no s'hi juga!!! Amb la Dolors Camats i l'Assum Balliu

May 2009

albert
"El café de las niñas" de D'CALLAOS aterra a Arenys de Mar.
"El café de las niñas" de D'CALLAOS aterra a Arenys de Mar.
Hola a totes i tots!!!
Aquest cap de setmana aterra al Teatre Principal d’Arenys de Mar l’espectacle “El Café de las niñas” de D’Callaos. Un espectacle molt recomanable i que no podeu deixar de veure.
La gira del “Cafe de las Niñas” ha estat un gran èxit i just abans de tancar-la a l'Auditori de Barcelona, tenim l'oportunitat de veure l’espectacle a Arenys de Mar.
Si no te'l vols perdre, et recomano que t'afanyis a comprar les entrades ja que hi ha hagut una important demanda per veure’l, també les de l'Auditori s'estan esgotant a bon ritme, una mostra més que és un espectacle bo i recomanable que podrem gaudir al Teatre Principal d’Arenys aquest dissabte.
Dissabte 30 de maig, a les 22:00h
D’CALLAOS presenta EL CAFE DE LAS NIÑAS
Preu de l'entrada: 10 euros
+ informació i entrades anticipades:
http://www.teatreprincipal.cat/
“El café de las niñas” és un concert teatralitzat sobre les cançons de D'Callaos portades al teatre, si voleu saber més sobre l’espectacle us deixo aquest enllaç sobre el relat que va fer l’espectador JLM al seu bloc, després de veure l'espectacle fa unes setmanes a Palau-Solità i Plegamans.
http://elpobrecitohabladordelsigloxxi.blogspot.com/2009/04/el-cafe-de-la...
Més informació al webhttp://www.decallaos.com/
Salut i ens veiem al Teatre Principal!!!
Albert
albert
"LAS PALABRAS" Mario Benedetti
"LAS PALABRAS" Mario Benedetti
Las Palabras
No me gaste las palabras
no cambie el significado
mire que lo que yo quiero
lo tengo bastante claro
si usted habla de progreso
nada más que por hablar
mire que todos sabemos
que adelante no es atrás
si está contra la violencia
pero nos apunta bien
si la violencia va y vuelve
no se me queje después
si usted pide garantías
sólo para su corral
mire que el pueblo conoce
lo que hay que garantizar
no me gaste las palabras
no cambie el significado
mire que lo que yo quiero
lo tengo bastante claro
si habla de paz pero tiene
costumbre de torturar
mire que hay para ese vicio
una cura radical
si escribe reforma agraria
pero sólo en el papel
mire que si el pueblo avanza
la tierra viene con él
si está entregando el país
y habla de soberanía
quién va a dudar que usted es
soberana porquería
no me gaste las palabras
no cambie el significado
mire que lo que yo quiero
lo tengo bastante claro
no me ensucie las palabras
no les quite su sabor
y límpiese bien la boca
si dice revolución.
Mario Benedetti
Hasta luego Mario
albert
23 Mostra de Teatre escolar!!!
23 Mostra de Teatre escolar!!!
Hola a tothom!!!
Entre aquestes fabuloses propostes comentades anteriorment també tenim la 23 a Mostra de Teatre escolar a Arenys de mar que tant dissabte com diumenge es farà als Seràfics i en la que es representaren 3 obres, una per centre (Sinera, Maragall, Presentació).
Totes les obres es representaren a partir de les 18,00h.
AMPA del CEIP Joan Maragall presentarà:
“El tresor de Jacques Rivière” de Margot Juan Subirats i Roger Pou Llavina
AMPA del CEIP Sinera presentarà:
“Mans enlaire” de Ramon Folch Camarasa, escrita i dirigida per Roger Pou i Llavina.
Col·legi La Presentació.
“El mercader de Marsella”, escrita i dirigida per Roger Pou i Llavina.
Un incentiu més per no quedar-se a casa!!!
Apa-li bon cap de setmana i sortiu al carrer !!!!
agur
Albert
albert
Un cap de setmana per sortir de casa!!! Flors i titelles, Fira de comerç just i mercat d'intercanvi.

June 2008

albert
"El barro, las manos, la casa" Cinema Solidari
"El barro, las manos, la casa" Cinema Solidari
Aquest divendres continua el Cicle de Cinema Solidari, que Arenys Solidari porta organitzant des de ja fa uns anys. Tot i que el format ha variat una mica respecte als últims temps, aquest és el segon documental que ofereixen enguany.
Van encetar el cicle amb “tranxgènia”, documental sobre l’alteració genètica dels aliments, i aquest divendres, continua el cicle amb la projecció de “El barro, las manos, la casa” un documental que explica les possibilitats de construcció amb elements naturals que de passada són totalment respectuosos amb el medi ambient i una alternativa a la construcció actual.
Així doncs aquest divendres a la Sala J. M. Arnau del C.C.Calisay a les 22 hores, esteu tots convidats a passar, hi ha deixar-vos caure!!!
Albert

May 2008

albert
Segon apunt: Demà fira Solidaria!!!
Segon apunt: Demà fira Solidaria!!!
Molt bones a tothom!
Tan sols voldria recordar i convidar a tothom que demà al matí es celebrarà la Fira Solidaria ja que sembla ser que la pluja ens concedirà una petita treva, aquella que la setmana passada va ser impossible.
Doncs apa-li ja ho sabeu demà al matí a passar-s’hi una estoneta!!!
albert
Fira solidaria 17 de maig
Fira solidaria 17 de maig
Hola a tothom!
Tan sols vull fer un petit apunt, per demà dissabte estava preparada la celebració de la fira solidaria a la placeta de l’església, però sembla ser que la pluja ens acompanyarà uns dies (que ja toca!!!), així que la fira de demà queda aplaçada a dissabte vinent , 17 de maig.
Bon cap de setmana plujós!!!

March 2008

albert
Setmana Santa a l'Espai Jove!!!
Setmana Santa a l'Espai Jove!!!
Per els primers dies de setmana santa estan programades diverses activitats a l'Espai Jove del C.C.Calisay. S'han organitzat diverses activitats destinades als joves amb l'objectiu de promocionar l'Espai i que els joves se'l facin seu. Les activitats seran diverses i van des de un concert de Reig Bord a un taller de còmic, activitats plantejades totes en horari de tarda.
Així doncs tothom que hi vulgui participar que es deixi caure per l'Espai Jove!!!
Albert
albert
Bipartidisme excloent
Bipartidisme excloent
Ja fa temps que escoltem la mateixa cantarella, repetitiva sempre i molesta en certs moments. Avui el paradigma de la nostra política, l’exemple més clar d’un punt sense tornada o un punt d’inflexió en la nostra democràcia, és que el pluralisme polític ha sigut derrotat per la por. Hegel parlava de la dialèctica de contraris, una lluita que s’eternitza i que depèn de les dinàmiques del moment. Doncs aquesta dinàmica a la nostra política és la por mútua que es confessen els dos partits d’àmbit estatal, i que deixen fora tota opció ( inclòs la nacionalista), les passades generals han deixat un panorama molt negre per aquells que encara creiem en una democràcia plural. Una democràcia definida com a parlamentaria però amb una posada en escena presidencialista que es mou en aquesta guerra de la por infundada des de dintre, i que poc a poc va arraconant altres opcions que no juguen amb el factor de la por al contrari.
El pessimisme és avui més gran que ahir, els resultats són negatius per aquells que encara lluitem per una democràcia plural. El bipartidisme i el seu potencial mediàtic ha ferit greument la pluralitat al parlament. En 12 anys l’arc parlamentari ha perdut més de 30 escons repartits en altres opcions a favor del bipartidisme, i els que avui es conserven els aglutina el nacionalisme conservador, PNB i CiU en la seva majoria.
Aquesta cantarella repetitiva i pesada empobreix la nostre democràcia i els nostres polítics, la por ha empobrit la pluralitat, ha eliminat alternatives i ha tornat mediocre la nostre política. Si eliminem opcions i aglutinem tot el poder en el centre de l’esfera política, continuarem a la mediocritat, els nostres polítics seran criticats i escridassats i continuaré escoltant la cantarella que diu... anar a votar? Perquè? Si sempre és el mateix!
Un optimista combatiu.
Albert.