històric entrades

Oriol_M

March 2013

September 2012

August 2012

July 2012

Oriol_M
L'actualitat d'Arenys a la llista de correu d'Arenyautes
L'actualitat d'Arenys a la llista de correu d'Arenyautes
Aquests dies la llista d’Arenyautes bull. D’una banda tenim les filtracions d’en Tomás Salazar sobre les conseqüències del pacte local PSOE-C i CiU i que sembla que es van confirmant. Sembla ser que el senyor Salazar està ben informat. Podria fer un Wikileaks arenyenc, un ‘Salazarleaks’. Però no només pot servir per atacar, o diguem-ne descobrir, tots aquells assumptes que afecten als socialistes, la cosa perdria objectivitat i, a més, quan es persegueix sempre al mateix l’espectador es cansa. S'ha de diversificar.
D’altra banda hi ha el debat sobre el nomenclàtor del carrer Bisbe Català, altrament conegut com de La Perera. En Ramon Verdaguer va fer una petita demostració dels seus grans coneixements històrics tot explicant una mica qui era i que va fer el Bisbe Català, i defensava el nom actual del carrer. Amb tot, el debat va generar diverses opinions totes bastant ben argumentades i interessants, però em quedo amb la idea de que els noms dels llocs públics els pugui escollir el poble. Tinc entès que hi ha un comissió de Nomenclàtor que és l’encarregada d’escollir el nom dels indrets públics, i trobo que seria una bona idea que aquesta comissió en proposés – cada vegada que s’hagués de posar un nom - dos o tres i que fossin els habitants d’Arenys els qui pugessin, mitjançant votació, escollir el nom definitiu. Es podria habilitar la votació a través de la pàgina oficial de l’Ajuntament i posar durant uns determinats dies una urna al Calisay perquè la gent que no té accés a Internet hi pogués participar. Després la participació seria la que seria, però almenys els ciutadans hi podrien dir la seva. Per cert, algú sap per què abans es deia de la Perera? I ja m’imagino que pot ser perquè abans hi hagués una Parera en aquella zona, però alguna cosa especial hauria de tenir la perera perquè se li posés aquest nom al carrer, oi?.
I també hi ha un debat iniciat per l’Oriol Ferran anomenat ‘Fer política o viure’n’ que parla del nombre exacte de polítics que hi ha a Espanya perquè es veu que per la xarxa corren dades falses. Na Estefania Bancells ha corregit les dades i ha aportat un seguit de fets pels quals els polítics estan mal vistos per la societat en general, la majoria, al meu entendre, força encertats. En aquest fil de debat en Tomás Salazar també ha aprofitat per parlar dels nous regidors del PSOE-C que entren al govern i que farà que hi hagi més despesa en quant a sous dins el consistori. Es veu que tal i com va prometre l’alcalde, quan hi ha hagut govern en majoria s’han tret les dedicacions exclusives que hi havia (no em queda clar però, si la dedicació de l’alcalde també queda eliminada o es manté - demà al Ple suposo que sortiré de dubtes). Així d’unes dedicacions del 100% del que és una jornada laboral - 8 hores - es passa a una dedicació del 90%. Veuen que bé, una retallada del 10%. Ara diran: ostres!, quina retalladeta!. Cadascú que pensi el que vulgui. En aquest debat ha aparegut el fins demà regidor d’Hisenda Quim Barris fent públics els sous d’aquests regidors, que passen d’haver de dedicar 8 hores al dia a les seves regidories a 7’2 hores. I ha confirmat que la retribució anual d’aquests regidors serà de 25200€ anuals/bruts. Jo no sé si això és molt o poc, sóc dels que penso que el sou del polític, en general, és baix, però que els polítics, no tots però sí la majoria, són d’un nivell pèssim i, per tant no es mereixen ocupar el lloc que ocupen ni, per descomptat, cobrar el que cobren. Però si aquest sou és molt o poc valorin-ho vostès mateixos.
Bé, he fet aquest apunt perquè considero que estar a la llista del correu d’Arenyautes resulta interessant perquè hom s’assabenta de coses que passen al poble, es pot crear una opinió de les coses, pot , per tant, opinar, i si moltes persones opinen però les opinions no són les mateixes es genera un debat sa que sempre és bo de llegir i, si s’escau de participar-hi. En fi, que els animo a inscriure’s a la llista, ara no recordo com es fa però l’administrador d’Arenyautes segur que els ho dirà.
Actualització: Des d'Arenyautes em diuen que aquí http://t.co/JxM5Qvko diu com fer-ho per seguir la llista de correu.

June 2012

Oriol_M
Sobre coloms i gavines amb tocs d'humor
Sobre coloms i gavines amb tocs d'humor
Llegeixo a Ràdio Arenys que a través d’una plataforma virtual es recullen firmes per demanar que ‘’Dejen de matar palomas en Arenys de Mar”. La creadora de la iniciativa és la senyoreta Maria Sonia Estrada-Solero resident a - no s’ho perdin - Torrelavega. Picat per la curiositat vull veure quants arenyencs han firmat donant suport a la petició, però per defecte només puc veure el nom de deu persones de les setanta que han firmat - dades de les 11 de la nit del dijous 7 de juny -, i veig que la persona que resideix més a prop d’Arenys és un senyor d’Arenys de Munt. Em sorprèn però veure que dels deu firmants que veig tres són residents en països estrangers (Bolívia, Puerto Rico, Bèlgica). És una llàstima no poder veure quants dels setanta firmants són d’Arenys. Per no rendir-me en el meu intent i també per provar la fiabilitat del procés m’he registrat a la web sota el nom del gran Claudi Guitart i he votat, però no he tingut sort i em continuaven apareixent els mateixos deu noms d’abans.
Bé, fet aquest petit apunt em toca assenyalar que si algú del govern es pren la molèstia - jo no ho faria - de veure el nombre de vots que ha obtingut la demanda, que en restin un, el d’en Claudi Guitart. I l’han de restar no només perquè és fals sinó perquè la persona que la propiciat està molt a favor d’exterminar tota quanta rata voladora. Em fot fàstic passar pel carrer i que hi hagi un grup d’animals d’aquests menjant brossa del terra o les besses que els hi donen les iaies o els nens petits animats pels seus pares que es pensen que foten gràcia i que el nen és feliç, però el nen és conscient que està cometent una atrocitat, es posa a plorar perquè ell no ho vol fer i els pares es pensen que el nen té gana o que s’ha cagat a sobre, però no, el nen no vol donar menjar als coloms i si pogués diria als pares: ‘No veieu que no em dona la gana donar menjar al putu colom!’. A més que els coloms ja se sap que són portadors de malalties i defequen materials químics que fonen papers.
I per si això no fos suficient ara les males besties quan passes a prop seu ja no s’espanten i no surten volant, ara es queden allà fent el que estaven fent i tan felices, quan abans almenys les podies perseguir perquè sortissin volant - fixin-se que quan els nens les perseguien no ploraven, ans el contrari, reien, perquè eren conscients que les estaven putejant. Això per no parlar de que amb els anys i la impunitat que els homes els hi hem atorgat cada vegada volen més baix. Jo mateix, en més d’una ocasió he hagut d’ajupir el cap per tal d’evitar el xoc contra un colom. És doncs, per mi, això de decidir atrapar coloms la millor decisió que ha pres el govern, i a més sembla que obté bons resultats. L’altre dia comentàvem que darrerament se’n veuen menys, uns quants varem estar-hi d'acord, varem brindar i convidar a una ronda de ‘xupitos’ a tothom.
Després hi ha però el problema, perquè és un problema, dels animalistes aquests que defensen coses que penses... qui no té feina el gat pentina. Són de fet, animalistes del tres al quatre perquè si defensen que el rei no caci elefants doncs dius mira encara ho entenc perquè el pobre elefant no ha fet res mal fet però que estiguin en contra de caçar uns animals que resulten ofensius i nocius per les persones i els seus objectes és, si més no, sospitós.
De fet, si els bancs no estiguessin com estan sospitaria que darrera la iniciativa n’hi ha algun que fa alguna promoció de l’estil ‘salve veinte palomas y le abrimos una libreta con mil euros y le damos un crédito para que se compre una casa, un coche, un viaje y veinte casas para las palomas’ perquè la lletra petita del contracte diria que els del banc les ‘palomes’ no les volen veure ni en pintura, car els del banc no són tontets i saben que els coloms són rates, voladores. Però no, darrera la iniciativa només hi ha - suposadament - la bona fe d’una senyoreta de Torrelavega i de tot quant firmant i firmanta - excepte Claudi Guitart. I aleshores em pregunto, i per què coi firmen? I senyors, senyores, no sé trobar una resposta contundent, irrevocable, definitiva.
Només se m’acut una cosa: els coloms que s’atrapin els poden anar enviant un per un a casa de les persones que firmen – excepte Claudi Guitart, em reitero per avisar que aquest no compta, no fos cas que es despistessin- a veure si ells els volen. Per sort, als coloms els hi ha sorgit un depredador: l’any passat a Barcelona vaig veure una gavina que es menjava un colom, vaig aplaudir. Però, ah alerta!, cal anar en compte amb les gavines que d’aquí uns anys seran perilloses, si no ho són ja.
De fet, al camp de futbol, cap a un quart de vuit del vespre sempre s’hi caguen. Surten del pavelló, totes en grup, comencen a xisclar i van fent popó. Aleshores has d’aturar l’entrenament perquè els nens es revolucionen, mentre l’atures t’has de posar quelcom a sobre del cap per protegir aquesta part del teu cos i mentre fas tot això has d’anar fent moviments amb el cos per tal d’esquivar els excrements. Però que no pateixi ningú perquè m’han arribat veus que al camp de futbol posaran una alarma que tocarà a retirada quan vegin volar les gavines a prop.
Així doncs sembla evident que la propera caça serà la de les gavines. Però jo no seguiria la metodologia emprada en el cas dels coloms. Jo posaria preu al cap de les gavines. D’aquesta manera pel cadàver d’una gavina petita l’Ajuntament hauria de pagar un euro i pel d’una gran dos euros i només permetria caçar a gent del poble, així tindrien als habitants distrets i no farien cas de si la policia fa masses hores extres, de si el passeig del Cavaió es fa o es desfà, de les obres del Bareu, de les Clarisses, etc. Ah, i donaria trofeus als tres millors i un obsequi a cada participant.
Així sempre hi ha més gent que s’hi apunta. És trist però és així, si ofereixes alguna cosa gratuïta la gent s’apunta amb els ulls tancats, primer s’apunten i després pregunten de què va la cosa on s’han apuntat. Clar que com a obsequi jo només donaria una xapa commemorativa de l’esdeveniment. I a les tres persones que més gavines matin els hi donaria un premi més gran. Després podria haver-hi altres trofeus, així també faríem la diada més festiva. Per exemple, premi a l’escopeta de fira, atorgat a qui tingui la pitjor arma; premi mà d’or a qui tingui el percentatge més baix d’efectivitat tenint en compte la relació bales disparades i gavines abatudes; premi caçadora sexi - ara les feministes han posat el crit al cel - ; premi al caçador sexi – per compensar -; etc.

May 2012

March 2012

December 2011

November 2011

September 2011

June 2011

Oriol_M
De les restes de la placeta i la gent poc respectuosa.
De les restes de la placeta i la gent poc respectuosa.
Per tots és sabut que fa unes setmanes es van trobar restes humanes al subsòl de la Plaça de l’Església, motiu pel qual es van interrompre les obres que s’hi duien a terme, i per tots és sabut que les obres han estat aturades unes quantes setmanes perquè havia de venir un equip d’arqueòlegs a treure les restes humanes abans no es pogués emprendre les obres de nou. Mentre els arqueòlegs no arribaven, el forat que divideix la placeta en dues parts ha estat tapat amb unes lones blaves, i salvaguardat de l’accés de les persones per les balles grogues que es posen sempre que es vol protegir un espai públic o tallar el pas en un indret determinat. Les lones van anar bé per protegir les restes humanes de les pluges que ens han acompanyat a principis d’aquest mes; les balles no tant.
M’explico. Ara que ve el bon temps, són molts els nens que es reuneixen a la Plaça de l’Església per jugar - ja sigui per jugar a pilota, a cuit i amagar, etc. - i molts els pares o avis que seuen als bancs i la fan petar amb els altres pares o avis. I mentre van xerrant de les seves coses i de les dels altres, els nens juguen a pilota amb total impunitat - malgrat per tots és sabut que a la placeta està prohibit jugar-hi -, corren lliures per damunt les rajoles que conformen la plaça, cauen a terra perquè s’han entrebancat o ploren desconsoladament perquè han rebut una pilotada d’un nen malcarat que ho ha fet de manera voluntària.
Mentre tota aquesta tribu de petits nens descontrolats juguen, cauen i ploren n’hi ha uns altres que aprofiten aquests nous elements - les balles - que conformen el paisatge de la placeta per jugar-hi: uns s’hi enfilen, els altres hi passen per sobra, els de més enllà les separen, i un que ha aconseguit passar-hi juga amb les lones. Mentrestant, no pateixin vostès, pels pares o avis que, aliens a tot el què passa, segueixen parlant de les seves coses, o de les dels altres. Bé, hi ha un pare allà al costat de la merceria, que s’ha aixecat del banc i juga amb el seu fill a pilota: ara un li passa a l’altre i aquest l’hi torna, fins que, ep! Que la pilota ha votat inesperadament i cau escales avall amb destí a la terrassa del bar que ocupa mitja vorera de la riera.
No sé perquè s’ha tardat tres setmanes en començar l’extracció de les restes humanes del subsòl de la placeta, suposo que per motius de l’administració - paperassa i totes aquestes coses, ja se sap. El que no sé és perquè la gent és tan poc respectuosa amb les normes que imperen als espais socials - a la Plaça de l’Església ESTÀ PROHIBIT JUGAR A PILOTA, CO..NS! -, i tan poc respectuosa amb unes restes humanes que formen part del passat, i ara del present, de la nostra vila, i que si bé no explicaran res del passat, potser són les restes d’un avantpassat d’algun vilatà de l’Arenys actual al qual no li fa cap gràcia que uns nens incontrolats juguin damunt de les lones i saltin les balles que protegeixen el forat on hi ha les restes. Clar que tampoc entenc com els pares o avis poden deixar que els xavals facin el que vulguin sense ni tan sols vigilar-lo; com si portessin el gos al pipi-can i allà, un cop deslligat l’animal de la corretja, l’amo es posés a parlar amb la següent persona que portés el gos al pipi-can, el deslligués, i es posés a parlar amb ell, mentre els gossos es barallen, es mosseguen les orelles, ensumant el terra descobreixen un os enterrat, fan un sot bastant profund a terra, un d’ells hi cau i no en pot sortir, i l’altre que no sap que fer, mira el seu amo. Però el seu amo està xerrant amb l’amo del gos que ha caigut al forat, i estan asseguts al banc i si borda no el sentiran, perquè al gos li sembla que parlen de les obres de la riera i ja sap que el seu amo és molt crític amb la riera que ens han deixat, i, al final, desesperat i sense saber que fer aconsegueix obrir la porta del pipi-can, i s’escapa, travessa un carrer, baixa riera avall, arriba a la placeta, va a la font i hi beu l’aigua que en un costat hi forma un toll. Passeja donant voltes, sense saber on anar, per la placeta fins que li ve pixera. Aixeca el cap i veu la balla i el forat que protegeix. Aconsegueix passar per sota la balla, veu les lones que tapen una mica les restes, veu la sorra del subsòl, aixeca la poteta, i s’hi pixa.
PS: Perdonin que el text aparegui sense justificar. No he trobat la manera de poder-lo justificar. Si algú la sap hi fos tan amable de dir-la, li estaré bastant agraït.