Crisi....de valors? (escandalós "Ajuste de cuentas" a canal Cuatro)
Hola a tothom. Soc nova en aquest espai d'Arenyautes i os envio una salutació.
Espero participar força en aquest bloc, i compartir amb vosaltres tota mena d'inquietuts.
Vull parlar-vos del tema que darrerament està omplint els diaris, els espais a la TV, la ràdio, i les converses de tothom. LA CRISI.
Sí, estem en crisi...evidentment, i tant!! Ara surten les veus que ens diuen que "s'ha de tornar a la cultura del estalvi i del esforç" ....i sembla que hagin descobert de cop la sopa d'all. De veritat algú creu que de manera honesta i èticament responsable es pot tenir guanys i beneficis econòmics exhorbitats sense ..esforç, disciplina, capacitat creativa, enginy??
Ahir divendres al vespre vaig poder veure el programa "Ajuste de cuentas" al canal Cuatro i vaig sentir vergonya aliena...una "pobra" mare de familia,(amb un sou de 2500 euros al mes i amb un marit que rebia uns altres 4000 euros mensuals), la qual no tenia ni la més mínima idea de les despeses de la seva pròpìa llar, i que es posava a plorar, perquè segons deia,,,"estoy acostumbrada a comprar lo que me plazca, y ahora va a ser muy duro"....
Vaig sentir vergonya per lo que probablement van tenir que passar els seus avis o els seus mateixos pares, per poder donar-li una educació ( que pel que veig no va servir de res)....vaig sentir vergonya per la seva irresponsabilitat personal i també social.
ES NORMAL I LOGIC QUE ARA HI HAGI CRISI.
Si la població a Espanya i a Catalunya ens hem pensat que es pot consumir cada cap de setmana com a activitat prioritària de lleure, tenir 2 cotxes d'alta gama, anar de vacances al Vietnam, (perquè no anem ja a la Vall d'aran ,,nomes faltaria!), sortir a sopar els divendres i els dissabtes, o a dinar fòra els diumenges, tenir una casa o un pis en propietat de 100 metres quadrats com a mínim, SENSE ESFORÇ I ESTALVI.....és perquè en el fons ens ha pogut la sobèrbia, l'ignorància, i l'oblit de què aquest pais era un pais de emigrants (no inmigrants) només fa 30 anys...
Tal com em diu un amic meu peruà..."a països com el meu, hi ha crisi quan només es pot menjar un cop al dia, sinó es així,ningu parla de crisi"...i m'ho diu un dels darrers dissabtes a Mataró Parc, quan no hi ha ni un espai per deixar el cotxe.....
No és un crisi econòmica, és una crisi de valors, de saber que els diners no surten de sota les pedres, ni que res es consegueix sense paciència i esforç diari. Ens pensavem que erem rics!!! i nomes som uns pobres il.lusos enlluernats per lo material, perquè tot just acabem de surtir de la misèria.
