blog de waropa

- 1 sac de bones notícies

- 1 Estat propi

- menys canvis de 'camisa'

- 1 xic de bones intencions

- 1 pessic de tendresa

- més estones amb tu

- 1 sac de somriures

Ah! i un regal sorpresa amagat sota una col!

Tot i no tenir-ho clar, ni sentir-ho bé, ahir a la nit vam sopar a Can Ruscalleda a Sant Pol de Mar.

Teníem clar que la cosa s'havia de celebrar de la millor manera i en el lloc on els sentits i el paladar poguessin desenvolupar les seves funcions amb llibertat. Ens vam vestir per l'ocasió, ens vam pentinar i vam enfilar N-II cap a Sant Pol.

Cap any ho havia fet això de mirar com canten els nens i nenes del capós Colegio de San Ildefonso de Madrid, ja que no puc sortir al carrer he decidit experimentar coses noves.

Fa poca estona que dos nens han cantat la Grossa (6381), fa poca estona que les locutores de la tv espanyola han començat a cridar, fa poca estona que els fotògrafs retraten 'frenèticament' les boles d'aquests nens.

L'últim llibre que he llegit no lliga gens amb el meu nou estat civil, L'orgull Single escrit per en Joan Miquel Llodrà i editat per Montflorit.

El vaig comprar perquè en Joan Miquel és d'Arenys, ens coneixem i vaig pensar que si els del poble no llegim als nostres veïns, qui ho farà?

Aquest llibre, de poc més de cent pàgines, intenta explicar aquesta nova moda d'anomenar als solters 'Singles'. Amb un intent de fer la lectura més lleugera l'autor va desgranant, amb tocs d'humor, el perfil d'aquest col·lectiu format per dones i homes.

Pel meu gust és un llibre molt llarg per un tema que té tant poc d'interès per a mi. M'explico. Vaig comprar el llibre perquè conec en Joan Miquel i sé del cert que el seu talent arriba més enllà (molt més) del que demostra en aquesta publicació. Però és clar que aquesta opinió es barreja amb la seguretat de que no estic gens ni mica d'acord amb el que diu i exposa sobre els/les solters/res. No fa un retrat del solitari o ermità, ell 'retrata' al solter/a que encara no s'ha casat per les raons que siguin. No explica, pel meu gust, qui són i com viuen els/les veritables solitaris/es.

Aquest és el llibre que acabo de llegir, Fortalesa Digital de Dan Brown, editat per Empúries. M'ha decebut bastant, m'ha sorprès poc i més d'un cop he pensat que era eternament llarg.

Feia mesos que aquest llibre corria per casa i ha estat ara que he decidit llegir-lo, però francament, si al 'Codigo da Vinci' no va saber acabar la trama, en aquest (opinió molt personal) no sap ni com buscar-la. Ja us dic que no ha estat el millor llibre que he llegit.

Enfadada amb el món (una miqueta) i amb el sistema (moooolt). Les paraules escrites per Eduardo Galeano m'abriguen (bastant) i compensen la fredor.

'Se pelan los bosques, la tierra se hace desierto, se envenenan los ríos, se derriten los hielos de los polos y las nieves de las altas cumbres. En muchos lugares la lluvia ha dejado de llover, y en muchos llueve como si se partiera el cielo. El clima del mundo está para el manicomio.

Aquest matí 'voltant' per la xarxa he descobert el blog de la Raquel Xiberta http://raquelxiberta.blogspot.com.

M'ha fet una mena d'il·lusió perquè fa molt de temps que no topem, ni per casualitat. Bé, ara ja sé com seguir els seus concerts i veure alguna actuació (gràcies al vídeo).

Mentre el pedaç i el meu organisme van intimant a mi em pertoca no fer gaire cosa i ser una espectadora més de l'espectacle. Sóc la que s'ho mira i prega que aquesta nova unió conjugui tots els verbs i convisqui amb molt bon rotllo.

Ja que el destí m'ha regalat unes 'vacances' m'ho agafo bé per posar al dia la muntanya de llibres, pendents per llegir, que tinc a la tauleta de nit.

...per reformes!!!!

No, no marxo es que ara vinc! ;-)

Aquest matí (diumenge) ens hem passejat per la fira del Joc de Tona. Ha estat fantàstic! M'ha sorprès, i molt, la mostra de l'univers Playmobil amb granjes, castells i batalles creades, protagonitzades i guanyades per 'cliks' .

Quan voltes per aquestes fires sempre conèixes gent que en sap molt...de tot.