Li va venir la dèria quan tenia la canalla petita. Per aquelles èpoques en que arribaven de l'escola i els mitjons eren marró fosc tirant a negres.
Els posava en remull dies i dies, però mai recuperaven ni el color, ni la suavitat.
... perquè avui la tristesa és infinita.
... perquè fa por saber que ja s'ha fet un lloc la teva absència.
... perquè la vida m'arrosega.
... perquè vull tornar enrere i recuperar cinc minuts amb tu.
... perquè ens cal saber dir adéu.
...perquè el silenci que necessito avui, seran molts petons per demà.
L'actualitat catalana m'ha xuclat l'atenció i no hi he deixat lloc per a gaire cosa. Ni per a gaire gent.
M'ha arrossegat i ara veig que l'actualitat no es mou de lloc.
Cal anar a poc a poc. Tranquil·la i pausada. Mirant i escoltant.
M'he perdut, per un instant. M'he deixat portar.
Ara toca frenar i gaudir de l'avui.
El demà no sé com serà.
Care Santos és una de les meves autores de capçalera. La llegeixo des dels seus inicis, em sembla. La vaig descobrir amb relats curts, deprés la vaig seguir amb novel.la i ara la tinc amb llibres 'gruixuts'.
M'agrada com escriu i com ha evolucionat la seva narrativa. Em sembla que em podria llegir els seus llibres, sempre!.
Per fi, després de molts mesos llegint-lo, l'he acabat. Reconec que, actualment, els llibres es fan llargs i la son arriba de pressa.
Per sort, em van relagar l'última novel.la de la Sílvia Soler, 'Els vells amics'. El relat d'una amistat entre cinc amics amb passions, somnis i il.lusions compartides.
No és només un dissabte o un dia (qualsevol) contra el càncer. És cada dia que passa. Cada cas diagnosticat. Cada cas amb una esperança. Cada pacient que ha sobreviscut i conviscut amb el càncer.
Hi ha persones que no van superar la malaltia, però hi ha molta altra gent que l'ha superat. Per ells i elles, la nostra lluita continua.
Érem 'petits' quan ens vam trobar, per primer cop, com per casualitat, a la Placeta. De fet, ens vam ajuntar nosaltres, però el grup podia formar-lo qualsevol. La Placeta és(era) el punt de trobada per a tothom.
Nosaltres hi vam coincidir un dia, una nit. Després hi vam coincidir setmanes, anys i ara, ja hi quedem fins a l'eternitat!!
Són números rodons.
Si avui fossis aquí, faríem soroll, molt soroll. Et 'collonariem' molt. Perquè en faries 50 i aquesta xifra és gran, molt gran.
M'agrada imaginar que (per fi) tindries algun cabell blanc, per acompanyar als meus.
M'agrada pensar en el dinar que haguéssim organitzat i els vídeos i fotos que haurien sortit a la llum (per continuar 'collonant).
Avís per a tripulans
Ja és oficial. Ja tinc 44 anys i 'rau-rau' ben estrany a la panxona. Llevar-se amb el mateix mal d'esquena de cada dia. Preparar-se l'esmorzar especial (pa amb nocilla). Rebre un munt de felicitacions (moltíssimes gràcies).